Manuel Machado Ruiz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 16:
A Madrid va iniciar amb els seus germans els seus estudis en la [[Institución Libre de Enseñanza]], dirigida per [[Francisco Giner de los Ríos]], gran amic de l'avi de Manuel.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 325</ref> Més tard els va completar amb el [[batxiller]] i una llicenciatura en Filosofia i Lletres per la [[Universitat de Sevilla]], finalment aconseguida el 8 de novembre de 1897.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 335</ref> En aquesta època va conèixer a la capital andalusa Eulalia Càceres, amb la que es casaria tretze anys després.{{sfn|D'Ors|2002|p=69}}
 
Lliurat a la vida bohèmia madrilenya juntament amb el seu germà Antonio, Manuel va començar a donar a conèixer les seves primeres poesies i col·laborar en joves publicacions com les editades per [[Francisco Villaespesa]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Al març de 1898, Manuel va viatjar a París per treballar com a traductor en l'editorial Garnier. En 1902, encara a París, va publicar el seu primer llibre ''Alma'', un terme clau del vocabulari [[simbolisme|simbolista]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Cano |nom=Jose Luis |títol=Antonio Machado | editorial=Salvat Editores| editor= |lloc=Barcelona |any=1986 | isbn=9788434581869 |pàgines=54-59 }}</ref> Restà a la capital francesa fins a 1903, compartint pis amb[[Enrique Gómez Carrillo]], [[Amado Nervo]] i [[Rubén Darío]], i en l'última etapa amb l'actor [[Ricardo Calvo Agostí|Ricardo Calvo]], que també acollí al seu apartament a dos Machado més, Antonio y Joaquín (que tornava de la seva experiència americana "malalt, solitari i pobre").<ref>{{ref-llibre|cognom=Gibson |nom=Ian |títol=Ligero de equipaje | editorial=Santillana Editores G.| editor= |lloc=Madrid |any=2006 | isbn=9788403096868 |url=https://books.google.escat/books?id=FYxlAAAAMAAJ |pàgines=134-135}}</ref>
 
De retorn a Espanya, va desenvolupar una intensa activitat literària amb col·laboracions en el recentment fundat diari ''[[ABC (diari)|ABC]]'' i en la veterana ''[[Blanco y Negro]]''. En 1903 va estrenar a Sevilla ''Amor al vuelo'', comèdia burgesa amb final feliç escrita en col·laboració amb el seu amic de la infància José Luis Montoto (fill del folclorista [[Luis Montoto]]).<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 352</ref>Molt més trascendecia va tenir la publicació en 1905 del seu llibre ''Caprichos'', amb dibuixos del seu germà José.
Línia 68:
Manuel Machado va continuar en alguns aspectes la tasca del seu pare com a divulgador i renovador del folklore popular i el «[[cant flamenc|cant profund]]». La seva producció poètica abunda en estructures idònies pel cant: [[cobla]], [[seguidilla (estrofa)|seguidilla]], i [[soleá (estrofa)|soleares]]. Va crear una nova variant de soleá en la qual el vers central té un nombre desproporcionat de síl·labes (9, 10, 11, o més síl·labes), que va batejar com ''[[soleariya]]''. També va conrear el [[romanç (poesia)|romanç]], els quartets i sirventesos, i el [[sonet]], estrofa que va renovar amb una variant (el [[sonetillo]]), que utilitza versos d'art menor, generalment octosíl·labs, i en algun cas trisíl·labs (com en el sonet titulat «Verano»).
 
Influït per [[Paul Verlaine|Verlaine]] i [[Rubén Darío]], el seu vers apareix enginyós, àgil i expressiu, amb petjades del [[parnasianisme]] i els poetes maleïts francesos.<ref>[http://books.google.escat/books?id=68dlJmlAbyIC Miguel d'Ors, ''Estudios sobre Manuel Machado'', Sevilla, Renacimiento, 2000,] {{ISBN|978-84-8472-013-3}}</ref> Sovint s'ha contraposat aquest vessant definidament modernista amb la seva inserció en el context de la [[Generació del 98]].
 
=== Llibres de poemes ===