Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 186:
El [[ferrocarril]] va estendre's ràpidament a l'Imperi austrohongarès. Anteriorment, el [[1841]], l'Imperi austríac havia desenvolupat una xarxa de ferrocarrils a l'oest, amb origen a [[Viena]]; poc després, en adonar-se'n dels seus profits militars, el govern va invertir fortament en ferrocarrils construint línies de tren cap a [[Bratislava]], [[Budapest]], [[Praga]], [[Cracòvia]], [[Graz]], [[Ljubljana]] i [[Venècia]]. Vers el [[1854]], l'imperi disposava de 2.000 km de vies fèrries, de les quals prop d'un 70% eren propietat de l'estat. Aleshores, el govern va començar a vendre grans parts de la línia a la iniciativa privada per recuperar les seves inversions i poder pagar els costos de la [[Revolució de 1848|Revolució del 1848]] i de la [[Guerra de Crimea]].
 
Des del [[1854]] fins al [[1879]], la iniciativa privada va ocupar-se de la construcció de noves vies. Cisleithània, amb 7.952 nous  km de línia, i Hongria, amb 5.839 km, van aconseguir d'aquesta manera cohesionar l'economia austrohongaresa, almenys pel que fa al transport.
 
Després de [[1879]], el govern austrohongarès va començar a renacionalitzar la xarxa ferroviària, principalment a causa de l'aturada del creixement econòmic durant la depressió mundial dels anys [[1870]]. Entre [[1879]] i [[1900]], es van construir més de 25.000 nous  km a tot l'imperi, fent arribar el tren a les regions més orientals.
 
La xarxa ferroviària va reduir els costos de transport i va obrir nous mercats per a productes d'altres regions de la monarquia dual.