Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a articles de dates |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Economista ==
Intendent mercantil de formació i llicenciat en Dret, Buxó va col·laborar a la creació de l'embrió del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que s'anomenà ''Sección Provincial del Colegio Nacional de Economistas'', i en fou president des de la seva constitució, el [[6 de gener]] de [[1954]], fins al [[22 de febrer]] de [[1966]].
Linha 9 ⟶ 8:
== President de la Diputació de Barcelona ==
Però, sens dubte, la seva contribució més destacada la va desenvolupar des del seu càrrec de president de la [[Diputació de Barcelona]]. Amb un perfil eminentment tècnic, era tinent d'alcalde delegat d'Hisenda de l'[[Ajuntament de Barcelona]] quan fou nomenat pel càrrec el [[24 d'abril]] de [[1949]].
Linha 21 ⟶ 19:
== Obra social i cultural ==
En l'àmbit institucional, va emprendre una reforma encertada del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] i va aconseguir la restauració del cos dels [[Mossos d'Esquadra]], amb funcions sobretot de protocol.
▲En l'àmbit institucional, va emprendre una reforma encertada del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] i va aconseguir la restauració del cos dels [[Mossos d'Esquadra]], amb funcions sobretot de protocol.
En el camp assistencial i educatiu va aconseguir una obra extensa i encomiable. Va demostrar una gran sensibilitat en la vessant humanitària i de beneficència. Començant per la construcció del recinte de les [[Llars Anna Gironella de Mundet]] per a l'atenció dels més necessitats, amb unes instal·lacions modèliques i modernes. Una altra obra és el Pavelló Cambó per a lactants i prematurs a la Casa de Maternitat. I encara cal afegir-hi l'impuls a la creació del Centre de Cirurgia Cardiovascular ''Sant Jordi''.
L'ensenyament professional també va rebre suport amb la reforma de diverses escoles tècniques com ara l'[[Escola del Treball]] o la de Teixits de [[Canet de Mar]]. Va obrir els instituts laborals de [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]], [[Sabadell]] i [[Calella]]. Va crear la Càtedra de Filologia Catalana a [[Sant Cugat del Vallès]] i donà suport a la creació d'aules de llengua catalana als municipis.
En el camp de la cultura va abordar la restauració de l'edifici de les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] i el [[Museu Marítim de Barcelona|Museu Marítim]], l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] i la [[Biblioteca de Catalunya]], el [[Museu Arqueològic de Barcelona|Museu Arqueològic]], els Museus de [[Sitges]] i el d'Art Escènic al [[Palau Güell]].
== Ambaixador ==
El 16 de juny de [[1967]], Buxó fou nomenat ambaixador d'[[Espanya]] a [[Àustria]] i va deixar la Diputació després de 18 anys al seu davant.
| |||