Josep Maria Recasens i Comes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 19:
=== Historiador ===
A la dècada de 1950 comença a investigar la documentació dels arxius tarragonins, amb el propòsit de construir Història Local. Entre els anys 1958-1962 fou corresponsal de la revista [[Serra d'Or]]. L’any 1967 juntament amb [[Gabriel Bas]] organitza el primer curset públic de català després de la Guerra Civil, al Club de Joves de Tarragona.
Entre els anys 1965-1969 organitza les "Converses de Salou sobre història i economia del Camp de Tarragona", en les que participaren tertulians rellevants.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Dades biogràfiques|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>
A partir de 1969 col·labora en la redacció de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], publicant-hi articles monogràfics sobre poblacions de les comarques de Tarragona.
Va participar en el Congrés de Cultura Catalana celebrat el 1976 i 1977; organitzà a Tarragona l'acte de cloenda de l'Àmbit Religiós del Congrés l'any 1977, a l'Església del barri de Sant Salvador.
Participà en molts esdeveniments
dins l’àmbit de la història com congressos i conferències i rebé diversos
premis i distincions. Publicà disset llibres i un centenar d’articles en
revistes especialitzades.
Reconeixent la seva tasca com historiador s'han publicat dos llibres, ''Miscel·lània Arqueològica a Josep M.Recasens''<ref>Miscel·lània arqueològica a Josep M. Recasens. Coordinació científica Xavier Dupré i Raventós. Tarragona: Estarraco i Port de Tarragona, 1992.</ref> i ''L'home i l'historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis històrics''<ref>L'home i l'historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis històrics. Coord. Manel Güell i Salvador-J. Rovira i Gómez. Tarragona: Port de Tarragona, 2007.</ref>''.''
Línia 42:
solucions urbanístiques racionals. Calia actuar en molts punts per reordenar i
refer la ciutat. S’inicià la remodelació i la conversió en zona de vianants de diversos carrers
i la construcció de pàrquings subterranis.
Els
Línia 49:
l’àmbit social es van pal·liar mancances en serveis socials, culturals,
esportius, d’ensenyament i joventut. Els esforços van anar dirigits
especialment a gent gran, dones i nens.
La
| |||