Josep Maria de Porcioles i Colomer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[15 de juliol]] de [[1904]] - [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de [[1993]]) fou un jurista, notari i polític català. Ha estat l'[[alcalde de Barcelona]] que més temps ocupà aquest càrrec, durant el règim [[franquisme|franquista]].
== Biografia ==
Fill de [[Joan de Porcioles i Gispert]], de [[Crespià]], i [[Narcisa Colomer Gou]] de [[Banyoles]].<ref>{{Ref-publicació|autor=Joan Anton Abellan|article=Joan de Porcioles Gispert, notari i poeta crespianenc|publicació=Els Colors del Pla de l'Estany|url=|data=setembre 2017|editorial=|pàgines=32}}</ref> Es doctorà en Dret a [[Barcelona]]. En la seva joventut fou simpatitzant de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]]. Durant el [[franquisme|règim franquista]] fou director general de registres i del notariat i després president de la [[Diputació de Lleida]].
Fou jutge d'apel·lacions d'[[Andorra]]. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins al 1973. Va aconseguir una [[Carta municipal de Barcelona|carta municipal]] (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. Hom el va fer responsable de la desaparició de la [[Casa Trinxet]] de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística",<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120318/54269117080/la-casa-trinxet-derribada.html|títol=La casa Trinxet, derribada|consulta=14 maig 2016|obra=[[La Vanguardia]]|data=18 de març de 2012}}</ref> a mans de la constructora [[Núñez i Navarro]], però aquesta ho nega.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120320/54271990739/nunez-navarro-casa-trinxet.html|títol=Núñez i Navarro aclara que no derribó la casa Trinxet|consulta=8 maig 2016|obra=[[La Vanguardia]]|data=20 de març de 2012}}</ref>
L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alibés|nom=Josep M. ... [et al.]|títol=La Barcelona de Porcioles|edició=2a ed|data=1975|editorial=Laia|lloc=Barcelona|isbn=8472228657}}</ref> L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de [[1968]], n'aconsellaren la [[destitució]], el [[1973]].
El 1983, durant l'alcaldia de [[Pasqual Maragall]], li fou concedida la [[medalla d'or de la ciutat de Barcelona]] (cal no oblidar que Maragall havia estat alt funcionari de l'ajuntament durant l'etapa Porcioles). Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la [[Compilació del dret civil especial de Catalunya]] el 1960.
| |||