José de Posada Herrera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 33:
Va estudiar [[Dret]] i [[Economia]] i en va ser professor a la [[Universitat d'Oviedo]] el [[1838]]. Fou catedràtic de l'Escola especial d'Administració el 1843, membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]] (1857), de la [[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]] (1864) i president de l'[[Ateneo de Madrid]].
A partir de l'any 1839 inicia una intensa activitat política que el convertí en testimoni i protagonista excepcional de la seva agitada època. Durant el període comprès entre 1839-1841 va ser diputat pel [[Partit Progressista]] i a partir de 1842 va ingressar a les files del [[Partit Moderat]], combatent amb duresa al seu antic company [[Salustiano de Olózaga Almandoz]] i va col·laborar amb la caiguda de [[Baldomero Espartero]] i de la Regència, destacant no obstant això per la seva independència com a parlamentari. Va intervenir en la redacció de les Constitucions de [[Constitució Espanyola de 1869|1869]] i [[Constitució Espanyola de 1876|1876]], arribant a ser triat per unanimitat President del [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés dels Diputats]] (1876). Va ocupar altres importants càrrecs polítics com a membre del [[Consell Reial]], President del [[Consell d'Estat]] (1881), ambaixador davant la [[Santa Seu]] a Roma (1868), [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|ministre de Governació]] en 1858 i 1865 -en governs presidits per [[Francisco Javier de Istúriz]] i [[Leopoldo O'Donnell]]- i [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]] en 1883 –ara pertanyent a [[Izquierda Dinástica]]-.
Quan era [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|ministre de la Governació]] va ser anomenat ''"el gran elector"'', donada la falta d'escrúpols i habilitat perquè en les eleccions es mantingués el control governamental del resultat, donant-li la victòria.<ref>''Gran Enciclopedia Larousse'', {{ISBN|84-320-7370-9}}. Entrada Gobernación, ministerio de la</ref>
== Obra jurídica ==
Dins de la seva obra com a jurista cal destacar els quatre volums de ''Lecciones de Administración'' (1843) reeditats els tres primers per l'Institut Nacional d'Administració Pública en 1978 i el quart -que es creia perdut– dedicat a la Beneficienca Pública, pel Servei de Publicacions de la Universitat d'Oviedo el 1995, gràcies a la investigació que en els últims anys ha realitzat [[Francisco Sosa Wagner]] – catedràtic de Dret Administratiu a la [[Universitat de Lleó]] - sobre aquest autor, a qui considera el pare del Dret Públic a Espanya i sobre qui ha escrit dues recents obres: ''Posada Herrera, actor y testigo del siglo XIX'' (1995) i ''La construcción del Estado y del Derecho Administrativo: ideario jurídico-político de Posada Herrera'' (2001).
La investigació sobre aquest autor, especialment la seva actuació parlamentària i política, és de gran actualitat, trobant-se inèdit i pendent de publicació per altres investigadors, part del seu arxiu particular, que conté nombrosos documents i correspondència de contingut polític i jurídic.
| |||