Cadells: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 18:
L'origen dels dos bàndols, nyerro i cadell, se situa al {{segle|XIII}}, arran de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d'[[Arsèguel]], i els Banyuls, senyors de [[Nyer]], a la [[Cerdanya]]. A finals Segle XIII, el 1296, el radi d'acció d'ambdós bàndols s'estengué fins a la [[plana de Vic]], arran de les pretensions dels Montcada d'alliberar-se del vassallatge que devien al bisbe de Vic. Aquesta tensió desembocà en una guerra en la que els cadells feren costat al bisbe [[Francesc Robuster i Sala]], essent capitanejats per [[Bernat Cadell]]. Com que eren defensats per l'esmentat bisbe, a Vic el cadells foren anomenats «robusters».
 
Aquests bàndols d'origen feudal adquiriren gran importància en el transcurs de la crisi de la baixa edat mitjana, en el transcurs de la qual es convertiren en un fenomen social en el conjunt del Principat. En el primer terç del {{segle |XVII}}, s'assolí la màxima esplendor i virulència d'ambdós grups, restant el Principat dividit entre nyerros i cadells.
 
La base de fidelitat a un grup o a un altre cal cercar-la més en la tradició familiar que no en la ideologia, malgrat que alguns historiadors assignen als cadells una representació dels drets dels pagesos i les ciutats contra els interessos dels nobles.