Contractualisme: diferència entre les revisions

Fins al {{segle |XVII}}, la literatura sobre l'organització social gira bàsicament, a entorn de la idea que el poder es justifica de manera natural (en [[Plató]] l'analogia ciutat-ésser humà) o apel·lant a instàncies religioses. D'aquesta manera més enllà de tot canvi circumstancial, els éssers humans viuen en societats ordenades i regulades conforme a certes regles que excedeixen a la seva capacitat de decisió. Així el [[senyor feudal]] o el [[rei]] ostenten el poder per una gràcia de naixement (la gràcia de Déu en les concepcions monàrquiques) on els [[Esclavitud|esclaus]] ho són per naturalesa.

Tanmateix amb l'adveniment de la [[modernitat]], aquestes concepcions van anar canviant gradualment, fins al naixement, al llarg del {{segle |XVII}}, d'una corrent determinant per la teoria política: el contractualisme. Tot i que no és una doctrina única i uniforme, i que no és difícil trobar-ne precedents, sí que presenta uns nexes comuns força interessants pel tema que ens ocupa: una mateixa estructura conceptual per analitzar l'origen, la naturalesa i la justificació del poder i l'organització social. Aquesta estructura es basa amb la construcció d'una ficció segons la qual el poder polític és producte d'un pacte que, adoptat a partir d'un estat de naturalesa inicial, funda un ordre social regulat per aquest mateix pacte.