Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 94:
El rebuig dels nobles a l'autoritat comtal els dugué a una enemistat irreductible amb Ermessenda, única titular efectiva de la ''[[Potestas (poder)|potestas]]'' a Barcelona-Girona-Osona després de la mort del seu fill Berenguer Ramon I (1035) i durant la minoria d'edat dels seus néts Ramon Berenguer I, Sanç i Guillem. La comtessa s'envoltà d'un equip de curials –grans dignataris de cort- com ara el seu germà mateix Pere, bisbe de Girona, l'abat Oliba, el jutge [[Ponç Bonfill March]] o nobles relacionats amb l'administració comtal com ara [[Amat Elderich]] d'Orís i [[Gombau de Besora]], amb vinculacions amb una àrea, la part septentrional del [[comtat d'Osona]], on les transformacions socials no havien estat tan profundes com a la zona fronterera del Penedès. Ermessenda i els seus curials es comprometeren, doncs, en la defensa de la ''potestas'' comtal i de la legalitat vigent en contra de les usurpacions dels nobles feudals.
 
Entre aquests dos bàndols enfrontats –el de [[Mir Geribert]] i el d'[[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]]- a més de diferències ideològiques o interessos contraposats, hi ha, com explica [[Pierre Bonnassie]] a ''Catalunya mil anys enrere'' un fet generacional: [[Mir Geribert]] i els seus barons són joves, motiu pel qual, no havent viscut l'esplendorosa època de [[Borrell II]] ([[948]] - [[992]]) i [[Ramon Borrell]] ([[992]] - [[1017]]) sinó només la ineptitud de [[Berenguer Ramon I]] i l'autoritarisme odiós i estèril d'Ermessenda, les idees de la ''[[Potestas (poder)|potestas]]'' comtal i de respecte a la llei escrita, continguda en el ''[[Liber Iudiciorum]]'', els resultaven no sols incòmodes, sinó també incomprensibles, ja que, per a ells, no hi havia més normes de relacions socials que les ''[[convenientiae]]'', els juraments i les infeudacions; per la seva banda, els adversaris dels barons feudals, persones que han viscut el gran moment de l'autoritat comtal de finals del {{segle|X|s}}, són vells: el [[1040]], Ermessenda, nascuda el [[975]], té seixanta-cinc anys, l'[[abat Oliba]], nat el [[971]], seixanta-nou, la mateixa edat que deurien tenir [[Gombau de Besora]] i Amat Elderich d'Orís; per a tots ells, doncs, la ''potestas'' comtal, la justícia pública i el dret del [[Liber Iudiciorum]] no són elements d'un passat llunyà, sinó coses vives i presents la continuïtat de les quals cal defensar.
 
== L'actuació de Ramon Berenguer I ==