Gerard Kuiper: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
Entre els seus treballs teòrics va desenvolupar nombrosos aspectes de la teoria de [[formació del sistema solar]], com ara la formació de [[planetesimals]] i el paper exercit per les col·lisions en la història primitiva del [[sistema solar]] sent l'impulsor de la idea que els [[Cràter (impacte)|cràters]] terrestres provenien d'impactes amb cossos exteriors a la [[Terra]]. En aquells moments es pensava que estos eren d'origen [[volcà]]nic.
Kuiper va liderar un important programa d'[[astronomia]] en l'[[infraroig]] des de vols a gran altura (12000 m). Entre els seus molts descobriments de caràcter observacional cal destacar-ne els descobriments de [[Nereida (satèl·lit)|Nereida]], una de les llunes de [[Neptú (planeta)|Neptú]] i [[Miranda (satèl·lit)|Miranda]] una de les llunes d'[[Urà (planeta)|Urà]]. També va col·laborar en el projecte [[Apol·lo]] al qual va estudiar la superfície de la [[Lluna]] i identificar possibles llocs d'aterratge per a la missió. Kuiper és especialment famós per haver suggerit l'existència d'un cinturó de material cometari romanent de la [[formació del sistema solar]], confirmat des de [[1991]] i conegut en l'actualitat com [[cinturó de Kuiper]].<ref>{{ref-web| url = http://solarsystem.nasa.gov/people/profile.cfm?Code=KuiperG|títol= NASA Solar System Exploration|consulta= 12 abril 2015}}</ref>
Com a professor de la [[Universitat de Chicago]], va ser [[director de tesi]] de [[Carl Sagan]]. El 1958, els dos van treballar en el programa militar classificat [[Projecte A119]], la pla secret de la Força Aèria per detonar un cap nuclear a la Lluna.<ref>[https://books.google.cat/books?id=W1f4TvNUwLsC&q=kuiper#v=onepage&q&f=false Lunar Exploration, by Paolo Ulivi (2004)]</ref>
| |||