Guerra de Borgonya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Toponímia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 23:
El 1469 el duc [[Segimon d'Àustria]] va assignar les seves possessions a Alsàcia a [[Carles el Temerari]], duc de Borgonya, com a [[feu]], perquè les protegís contra l'expansió de l'[[antiga Confederació Suïssa]]. L'involucrament de Carles a l'oest del Rin no li va donar cap raó per atacar els confederats, com volia Segimon, però el seu embargament polític a les ciutats de [[Basilea]], [[Estrasburg]] i [[Mülhausen]], dirigides per [[Peter von Hagenbach]], va fer que aquestes ciutats acudissin a [[Berna]] a la recerca d'ajuda. L'estratègia expansionista de Carles va patir una primera derrota quan va fracassar l'atac a l'[[arquebisbat de Colònia]] després del fallit [[setge de Neuss]] (1473-1474).
En una segona fase, Segimon buscava un acord de pau amb la confederació suïssa, que va acabar aconseguint a [[Constança (Alemanya)|Constança]] el 1474 (anomenada més tard ''[[Ewige Richtung]]'')<ref>Richard Vaughan, ''[http://books.google.cat/books?id=GsKuCHXRuPMC&pg=PA292&dq=Ewige+Richtung&hl=ca&ei=CUVoTJ7NHtm5jAfwsa3UBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Ewige%20Richtung&f=false Charles the Bold: the last Valois Duke of Burgundy]'', p.292 {{en}} </ref>). Volia comprar una altra vegada les seves possessions alsacianes, ara en poder de Carles, oferta que va declinar. Poc després, von Hagenbach va ser capturat i decapitat a Alsàcia, i els suïssos, aliats de les ciutats alsacianes i amb Segimon d'Àustria en una "lliga anti-Borgonya", van conquerir part del [[Franc-Comtat|Franc Comtat]] després de guanyar la [[batalla d'Héricourt]] el novembre de 1474.<ref>Cathal J. Nolan, ''[http://books.google.cat/books?id=1h9zzSH-NmwC&pg=PA400&lpg=PA400&dq=wagenburg+hericourt&source=bl&ots=SI7epK7Iq6&sig=3_c_CcPoYTZtAWScER7XHYrzC6c&hl=ca&ei=10doTM6WNoPb4gaPmaiZBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBQQ6AEwAA#v=onepage&q=wagenburg%20hericourt&f=false The age of wars of religion, 1000-1650: an encyclopedia of global warfare]'', p.400 {{en}} </ref>
Lluís XI signà diversos tractats: amb els suïssos a l'octubre i amb [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al desembre de [[1474]], i amb [[Eduard IV d'Anglaterra]] el [[29 d'agost]] de [[1475]], que tenen com a objectiu aïllar [[Carles I de Borgonya]]. Renat II aprofita la situació i llança un atac contra el seu veí el 9 de maig de 1475. Carles, sense perdre temps, firma una nova treva amb el rei de França i envaeix Lorena a la tardor. Ràpidament pren [[Charmes (Vosges)|Charmes]], [[Épinal]] i la capital del ducat, [[Nancy]], el 24 de novembre de 1475, que es rendeix després d'un mes de setge i [[Renat II de Lorena]] ha de refugiar-se a Joinville, petita ciutat al nord de Lorena. Carles acompleix en part el seu somni de reunir territorialment l'antic regne de la [[Regne de Lotaríngia|Lotaríngia]] amb Nancy per capital del nou regne. Els estats lorenesos s'alien amb el vencedor, que estableix diversos forts d'avançada amb la intenció de conquerir Suïssa.
| |||