Hug II d'Empúries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 11:
Va ser el primer comte privatiu d'Empúries en encunyar moneda pròpia. Tanmateix, va viatjar fins a llocs sagrats pel cristianisme com [[Santiago de Compostel·la]] i [[Jerusalem]].{{sfn|Mestre i Campi|1998|p = 550}}
Se'l considera el comte que va traslladar la capitalitat del comtat definitivament des de l'antiga [[Empúries]] a una nova seu a [[Castelló d'Empúries]]. Aquesta tesi ha estat discutida pels historiadors a causa de la inexistència de documentació concreta al respecte i també la desconeixença de les destruccions de la ciutat d'Empúries; Negre considera que fou en època del comte Hug II,{{sfn|Negre i Pastell|1983|p=94}} si bé és possible que en temps del seu pare, [[Ponç I d'Empúries|Ponç I]], línia que segueix Balañà, la que havia estat l'antiga colònia grega ja estigués en franca decadència o fins i tot oblidada a partir de [[1078]], basant-se en la data de consagració de la parròquia de [[Santa Maria de Castelló d'Empúries]].{{sfn|Balañà i Abadia|1981|p=134}}
Pel que fa a les relacions amb altres comtes, va acordar amb [[Guislabert II de Rosselló]] un conveni de col·laboració contra els enemics comuns, així com altres acords respecte al govern interior. També va ser conseller de [[Ramon Berenguer III]] per l'expedició i [[Croada pisano-catalana]], en la qual també participà, en contra de [[Mayurqa]] el [[1114]].{{sfn|Mestre i Campi|1998|p = 550}}
D'altra banda, les relacions amb l'Església van ser difícils i tingué moltes disputes. Així tot i que féu donacions al [[monestir de Sant Pere de Rodes]], va disputar amb els canonges de [[Girona]] i amb el bisbe Berenguer Guifré sobre delmes de la parròquia de [[Santa Maria de Castelló d'Empúries]].{{sfn|Mestre i Campi|1998|p = 550}}
| |||