Joaquim Sorolla i Bastida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 35:
En aquell moment, València el va nomenar fill predilecte i meritori, i va ser donat el seu nom a un carrer. Després de molts viatges per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], va realitzar una exposició a [[París]], amb més de mig miler d'obres, que li va donar un reconeixement internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota Europa i [[Amèrica]]. Va exposar la seua obra a [[Nova York]] el [[1909]] i va recollir un èxit sense cap precedent, amb obres com ''Sol de tarde'' o ''Nadadores'', entre moltes d'altres. També ho va fer, el [[1911]], en el City Art Museum de Saint Louis i en l'Art Institute de Chicago. Al novembre d'aqueix mateix any, va signar un encàrrec amb [[Archer Milton Huntington]] per a la [[Hispanic Society of America]]: la ''[[Visió d'Espanya]]''.
El conjunt de la ''[[Visió d'Espanya]]'' de la ''Sorolla Room'' està format per catorze quadres murals que decorarien la biblioteca de la institució,<ref>{{ref-llibre|cognom=Ruscalleda i Gallart|nom=Sebastià|títol=Sorolla a Santa Cristina|pàgines=59-63|editorial=Obreria de Santa Cristina|any=2009|isbn=978-84-612-9447-3|consulta=19 març 2014}}</ref> un d'aquests l'immens llenç ''Castilla'' o ''La fiesta del pan'' de 13,92 metres de llarg. Amb aquesta obra, realitzada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metres i mig d'alt per setanta metres de llarg i un total de 194,6 m<sup>2</sup>, va alçar un inesborrable monument a [[Espanya]], perquè s'hi representaven escenes característiques de diverses províncies [[Espanya|espanyoles]] i una ubicació a [[Portugal]]. Va necessitar quasi tot l'any [[1912]] per a viatjar per tot el territori, realitzant esbossos i treballs de costums i paisatges. D'aquesta obra, destaquen els olis pintats el [[1916]] dedicats a xiquets i dones en [[platges de València]], on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns exemples en són ''Mare i filla'', ''Pescadora valenciana'' o ''[[Catalunya. El peix]]'', obra del 1915 ambientada a la [[platja de Santa Cristina]] de [[Lloret de Mar]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Ruscalleda i Gallart|nom=Sebastià|títol=Sorolla a Santa Cristina|pàgines=15|editorial=Obreria de Santa Cristina|any=2009|isbn=978-84-612-9447-3|consulta=19 març 2014}}</ref>
Una altra important faceta seua va ser la de retratista, de figures importants com van ser [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Vicente Blasco Ibáñez|Vicent Blasco Ibáñez]], [[Ortega y Gasset]], etc. També, el 1914, havia sigut nomenat acadèmic i, quan va acabar els treballs per a la [[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], va treballar com a professor de composició i color a l'Escola de Belles Arts de [[Madrid]], on entre altres alumnes va tenir el gallec [[Francisco Llorens Díaz]] que va ser una gran admirador del colorit de Sorolla. La seua pintura va representar l'aplicació directa del [[luminisme]] al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tendència a la societat de l'època. Sorolla va arribar a pintar també 15 [[Autoretrat (Sorolla)|autoretrats]].
| |||