La Vaur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política
| nom_original = Lavaur
}}
'''La Vaur''' (en [[occità]] ''La Vaur'' {{IPA|[la ˈβaw]}}; en francès ''Lavaur'' {{IPA|[lavɔʀ]}}) és un [[municipi]] [[França|francès]], situat al departament del [[Tarn]] i a la regió d'[[Occitània (regió administrativa)|Occitània]]. L'any 1999 tenia 8.537 habitants.
Línia 11:
== Demografia ==
{{DemogFR| 1793= 5 500 | 1800= 6 237 | 1806= 6 551 | 1821= 6 672 | 1831= 7 179 | 1836= 7 205 | 1841= 7 014 | 1846= 7 015 | 1851= 7 331 | 1856= 7 331 | 1861= 7 438 | 1866= 7 376 | 1872= 7 331 | 1876= 7 563 | 1881= 6 929 | 1886= 6 963 | 1891= 6 477 | 1896= 6 382 | 1901= 6 535 | 1906= 6 388 | 1911= 6 130 | 1921= 5 443 | 1926= 5 704 | 1931= 6 045 | 1936= 5 502 | 1946= 5 913 | 1954= 5 934 | 1962= 6 291 | 1968= 7 665 | 1975= 7 897 | 1982= 7 972 | 1990= 8 148 | 1999= 8 537 | date1=2006 | pop1= 9 860 |date2=2007 | pop2= 10 036 |
source = Ehess i [[INSEE]]
}}
== Història ==
A la primeria del {{segle|XII}}, el bisbe càtar de Tolosa, en realitat, residia a La Vaur.
L'any [[1181]], es produeix el [[setge de La Vaur (1181)|setge de La Vaur]], abjuració del bisbe càtar de la regió de Tolosa.
La Vaur va [[Setge de La Vaur (1211)|ser assetjada]] per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]] el [[1211]], durant la [[croada albigesa]] amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa. El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, [[Guirauda de La Vaur|Dama Giralda]], que la llençà a un pou i ordenà als [[croat (guerrer)|croats]] de fer-hi punteria amb rocs. El seu germà [[Eimeric de Montreal]] i vuitanta cavallers van ser degollats.
L'any [[1213]], [[Pere el Catòlic|Pere I]], procurà d'aconseguir del pontífex el cessament de la croada. Amb ambaixades a Roma i amb el seu desplaçament personal al [[concili de La Vaur]], convocat per a decidir la qüestió de la croada, el rei esperava d'obtenir el seu objectiu. Però si aconseguí de convèncer [[Innocenci III]] —que per escrit desaprovà gairebé tot el que fins aleshores havien fet els croats—, els bisbes i arquebisbes occitans reunits a La Vaur malmeteren hàbilment els resultats de la diplomàcia catalana i persuadiren el papa que l'aturament de la croada seria un daltabaix general.
| |||