La vida al davant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
}}
'''''La vida al davant''''' (en francès ''La Vie devant soi'') és una novel·la d'[[Romain Gary#Émile Ajar|Émile Ajar (Romain Gary)]] publicada el [[14 de setembre]] de [[1975]] al [[Mercure de France]] i que va obtenir el [[premi Goncourt]] el mateix any. Ha estat traduïda al català per [[Jordi Martín Lloret]] i publicada per Angle el 2014.<ref>[https://www.angleeditorial.com/la-vida-al-davant-454 La vida al davant], al web d'Angle Editorial</ref>
== Resum ==
Madame Rosa, una vella jueva que va conèixer [[Auschwitz]] i que abans ''es defensava amb el seu cul'' (segons el terme de Momo per a [[prostitució]]) al [[carrer Blondel]] de [[París]], té una casa clandestina on deixen els seus fills les senyores que ''es defensen amb el seu cul''. En ella Momo, un jove àrab de 14 anys, narra la seva història i l'acompanya en els seus últims dies.
== Història ==
Aquesta novel·la és una excepció i una mistificació en la història del Premi Goncourt - atribuït a la vuitena votació per sis vots contra tres a ''[[Un policeman]]'' de [[Didier Decoin]] i un ''[[Villa Triste (novel·la)|Villa Triste]]'' de [[Patrick Modiano]]<ref name="Assou">[http://www.franceculture.fr/emission-du-cote-de-chez-drouant-le-goncourt-de-1962-a-1978-2013-08-17 ''Du côté de chez Drouant : Le Goncourt de 1962 à 1978''], émission de [[Pierre Assouline]] sur [[France Culture]] le 17 août 2013.</ref>-, ja que Romain Gary ja l'havia rebut anteriorment el 1956 per ''[[Les Racines du ciel]]'' i el premi no es pot concedir dues vegades al mateix autor.
Linha 9 ⟶ 11:
Tanmateix, aquesta novel·la va ser publicada per Gary amb un pseudònim, Émile Ajar, i amb un còmplice actuant com a autor davant els mitjans de comunicació, [[Paul Pavlowitch]], cosí gran de Gary. El cas es va revelar només després de la mort de Romain Gary el 1980, tot i que prèviament s’havien plantejat dubtes sobre la identitat real de l'autor i els dubtes sobre la doble identitat d'Ajar des de la seva publicació.<ref name="Assou"/> Romain Gary va prendre aquest pseudònim en un moment en què va ser molt criticat, per alliberar-se del seu propi personatge que s'havia tornat voluminós i recuperar una certa llibertat d'expressió. Un crític de [[Lire]] fins i tot va arribar a criticar enèrgicament l'obra de Gary, creient que l’acabaria declarant: Ajar continua sent un altre talent.<ref name=lexpress/>
Al temer que el cas donés lloc a processos judicials, Romain Gary va decidir, tanmateix, rebutjar el premi, cosa que li va reportar dures crítiques per part de diversos crítics literaris (a ''Le Figaro'' i ''L'Aurore'' en particular).<ref>Éliane Lecarme-Tabone, ''La Vie devant soi de Romain Gary'', Gallimard, foliothèque, 2005, p. 18, p. 24 et p. 206.</ref> Tot i això, se li va atorgar el premi perquè va ser concedit a un llibre més que a un escriptor.<ref name="Assou"/><ref name=lexpress>{{ref-web|autor=[[Didier van Cauwelaert]]|títol=Le prix aux deux visages|url=http://www.lexpress.fr/informations/le-prix-aux-deux-visages_652623.html|data=31 juillet 2003|obra=[[L'Express|lexpress.fr]]|consulté le=10 avril 2017}}.</ref>
== Adaptacions ==
Linha 15 ⟶ 17:
La novel·la va ser adaptada per a cinema a [[La vie devant soi (pel·lícula)| pel·lícula homònima]] per [[Moshé Mizrahi]] el [[1977]] amb [[Simone Signoret]] en el paper de Madame Rosa. Simone Signoret va guanyar el [[César a la millor actriu]] per aquesta pel·lícula el [[1978]] i el llargmetratge va ser guardonat amb l'[[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa]].
A banda d'aquesta adaptació, el llibre d'Émile Ajar apareix a la pel·lícula ''[[Mommy]]'' de [[Xavier Dolan]]: és el primer llibre que Steve, un personatge que pateix un [[Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat|trastorn amb dèficit d'atenció]], aconsegueix llegir fins al final. També apareix a la pel·lícula '[[Mon roi]]' 'de [[Maïwenn]], llegida per Toni interpretada per [[Emmanuelle Bercot]].
=== A la televisió ===
Linha 22 ⟶ 24:
=== Al teatre ===
La novel·la ha estat adaptada al teatre per [[Xavier Jaillard]] el [[2008]] amb una posada en escena de [[Didier Long]], amb [[Myriam Boyer]] en el paper de Madame Rosa,i també [[Aymen Saïdi]], [[Xavier Jaillard]], i [[Magid Bouali]]. El mateix any, aquesta peça va guanyar el [[Molière de la millor actriu]] per Myriam Boyer i la [[Nuit des Molières | Molières]] de [[Molière al teatre privat]] per François de Carsalade du Pont i [[Molière al millor adaptador]] per Xavier Jaillard. El 2009, aquest espectacle també va guanyar el [[Globes de cristal|Globe de cristal]] al millor espectacle privat de teatre.
== Prohibició a l'Iran ==
La novel·la es va publicar per primera vegada a l'[[Iran]] el 1975 abans de la [[revolució islàmica]] de 1979. Va ser prohibit durant uns deu anys després de la revolució. Després es va eliminar la prohibició i es va publicar diverses vegades. No obstant això, "La vida al davant" es va prohibir de nou durant el mandat del president iranià [[Mahmoud Ahmadinejad]]. El llibre finalment va arribar a les prestatgeries a l'Iran després d'una prohibició de 13 anys el setembre del 2018. "Amb la publicació d'aquest llibre, sento que un ésser estimat ha estat alliberat de la presó i ara he vingut a visitar-lo", va dir [[Lili Golestan]], el traductor del llibre al farsi, després de la prohibició.<ref>{{cite web |url=https://ifpnews.com/iran-lifts-ban-on-romain-garys-the-life-before-us |title=Iran Lifts Ban on Romain Gary's “The Life Before Us” |website=Iran Front Page|date=28 September 2018|author=<!--IFP Editorial Staff-->}}</ref>
| |||