Diferència entre revisions de la pàgina «Lingüística diacrònica»

m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Història i desenvolupament ==
 
La lingüística diacrònica o històrica data de finals del segle XVIII, es va desenvolupar a partir de la disciplina de la filologia, de l’estudi dels textos antics i documents que es remunten a l’antiguitat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Campbell|nom=L.|títol=Historical Linguistics&nbsp;: An Introduction|pàgines=391|lloc=22 George Square, Edinburgh|editorial=Edinburgh University Press|any=1998|isbn=8074869746012}}</ref>
 
 
=== La metodologia comparativa ===
 
L’obra de Franz Bopp Sistema de conjugació de la llengua sànscrita, comparada amb el de les llengües grega, llatina, persa i germànica es considera el naixement de la lingüística diacrònica. La metodologia que utilitza és comparativa, una tècnica utilitzada a l’època per diversos lingüistes com J.L.C. Grimm, A. Scheleicher, von Schlegel o R. Rask. Les característiques de la lingüística comparativa són:
 
 
== Àmbits d’estudi de la lingüística diacrònica ==
 
=== Lingüística comparativa ===
 
La lingüística comparativa, filologia comparativa originalment, és una branca de la lingüística històrica que té a veure amb les llengües comparades per establir la seva relació històrica. Poden estar relacionats per préstecs o per herència. Aquestes llengües poden canviar i són capaces d’interrelacionar-se.
 
 
=== Etimologia ===
 
L’etimologia és l’estudi de la història de les paraules: quan van entrar en un idioma, de quina font ho va fer i com ha variat la seva forma i significat al llarg del temps. És l’explicació diacrònica d’un mot per referència a la paraula o paraules de què prové.
 
 
=== Dialectologia ===
 
La dialectologia és l’estudi de la variació del llenguatge i s’ocupa de la variació lingüística segons el lloc de naixement, l’edat, el sexe, la classe social i l’origen ètnic.
 
 
=== Fonologia ===
 
La fonologia és una branca de la lingüística que estudia el sistema fònic d’una llengua o d’un grup de llengües. Mentre la fonètica estudia la generació física del so i la percepció dels sons de la parla, és a dir la naturalesa acústica i fisiològica dels sons, la fonologia descriu la manera en què els sons funcionen en una llengua en particular o a les llengües en general, a nivell abstracte o mental.
 
 
=== Morfologia ===
 
La morfologia és l’estudi de l’estructura interna dels mots. En el context de la lingüística diacrònica estudia com canvia en el temps l’estructura interna dels mots, per exemple, en les llengües que tenen sistemes flexionals complexos demostra com tendeixen a la simplificació. Aquest camp estudia l’estructura interna de les paraules com un mitjà formal d’expressió.
 
 
=== Sintaxi ===
 
La sintaxi estudia els mecanismes de construcció de frases. El terme s’utilitza per referir-se directament a les normes i principis que regeixen l’estructura de l’oració de qualsevol llengua. Els investigadors moderns de sintaxi intenten descriure les llengües buscant regles generals que s’apliquin a totes, i en el context de la lingüística històrica estudien com han canviat les estructures de les oracions d’una llengua amb el pas del temps.
 
== Bibliografia ==
 
- Bynon, T. (1977). Historical Linguistics (Cambridge University Press) {{ISBN|0-521-29188-7}}
 
1.982.282

modificacions