Llengües khoisànides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
Les '''llengües khoisànides''' són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'[[Àfrica]], al sud-est i a l'est. Aquest grup de llengües constitueixen un ''phylum'', no una família, ja que la seva relació no està provada. Actualment, molts lingüistes diuen que en realitat són dos grups de llengües diferents, però manca documentació suficient per establir-ho amb seguretat. La majoria d'escrits antics són fets per missioners i no per parlants nadius i de moltes llengües no es posseeix cap registre.
Destaca la presència de [[clic (fonètica)|clics]] (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a [[fonema]], que ha estat incorporat com a manlleu en altres famílies lingüístiques de la zona. Tot el sistema consonàntic és força ric.
Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per a determinar-ne la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el [[vocabulari]] amb compostos. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.
El [[nama]] és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de [[Namíbia]]. La llengua [[sandawe]] (de [[Tanzània]]) és la segona, amb 40.000 parlants, encara que actualment se l'acostuma a classificar com a [[llengua aïllada]]. I la llengua [[ju]], la tercera, amb 30.000 parlants. Altres modalitats lingüístiques khoisànides estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.
| |||