Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
'''Luci Aureli Cotta''' (en {{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) va ser un [[magistrat romà]]. Era fill del [[tribú de la plebs]] [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc Aureli Cotta]].
 
Va ser [[pretor]] l'any {{aC|70}} quan es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari (''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu principal privar al [[senat romà]] del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.
 
L'any {{aC|65}} van ser elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66 aC)|Publi Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi Autroni Pet]], però Cotta i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Manli Torquat]] els van acusar a tots dos del delicte d’''[[ambitus]]''. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.
 
No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any {{aC|64}} Cotta va ser [[censor roma|censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels [[tribuns de la plebs]]. L'any {{aC|63}}, després d'haver-se desarticulat la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
 
Durant la [[guerra civil]] Cotta va ser partidari de [[Juli Cèsar]], ja que era parent de la mare d'aquest, [[Aurèlia (mare de Juli Cèsar)|Aurèlia]]. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor que Cotta, que llavors era [[quindecemvir]], proposaria el conferiment a Cèsar del títol de ''Rex'' amb la justificació de què els [[parts]], contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquest proposta mai es va fer efectiva.
 
Després de l’assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=868 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
2.084.968

modificacions