Lucèria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
El [[294 aC]] els samnites la van assetjar però el cònsol Atilius va anar en socors i segons uns va derrotar els atacants i segons altres fou derrotat i es va refugiar a la ciutat amb les restes de l'exèrcit.
A la [[Segona Guerra Púnica]] fou una de les principals bases dels romans i quarter d'hivern de les tropes romanes durant successives campanyes. Fou una de les 18 colònies llatines que el [[209 aC]] va oferir seguir contribuint a les despeses de guerra en diners i homes.
Després va seguir essent ciutat important. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou partidària del darrer que la va convertir en el seu quarter general fins que el va traslladar a ''[[Brundusium]]''.
Estrabó ja en parla com una ciutat decadent igual que ''[[Canusium]]'' i Arpi, però encara era una ciutat gran i va conservar certa importància i prosperitat durant l'Imperi. Sota August va rebre segurament una nova colònia i el seu rang colonial està testimoniat per inscripcions. A la [[Taula de Peutinger]] apareix com la ciutat principal de la Pulla i seu d'algun magistrat de la província ("''Praetorium Laverianum''").
Al segle VII és esmentada per P. Diaconus com "''urbes satis opulentas''". El [[663]] fou conquerida pels bizantins als llombards i després destruïda. Va romandre destruïda fins que fou restaurada per l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Per molt de temps fou confosa amb [[Nuceria Alfaterna|Nucèria]] (''Nuceria'', moderna [[Nocera]]).
| |||