Tinis (Egipte): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Toponímia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El [[període tinita]] se suposa que correspon al d'uns reis enterrats a Abidos però amb residència originària a Tinis i potser també residència secundària per un temps (la principal a la capital Menfis). El nom de ''tinita'' li fou donat per Manetó. El cementiri de Naga ed-Deir, no lluny d'on se suposa que és Tinis, degué ser el lloc d'enterrament de la gent de Tinis. La ciutat tenia com a deïtat a [[Anhur]]. Segurament va desaparèixer pel rol creixent de Memfis i Abidos i devia quedar parcialment despoblada ja durant l'[[Imperi Antic]].
No obstant es va mantenir com un poble petit. A l'època hel·lénica, romana i
La població va anar creixent fins al segle XI; el 832 es diu que hi vivien 30.000 cristians; i el 1048 un geògraf estima la població en 50.000 habitants. Fins llavors havia estat cristiana i fins i tot seu d'un bisbat [[melquita]], però al {{segle
Fins al temps de les croades fou el tercer port del país després d'[[Alexandria]] i Damiata. L'illa no donava per alimentar a la població i s'havien de portar queviures de fora; l'aigua s'agafava del riu quan el Nil baixava fort i empenyia a les aigua salades de la Mediterrània fora del llac i s'acumulava en cisternes que van ser descobertes en les excavacions entre 1980 i 1990. La seva activitat econòmica era el tèxtil. Els normands van atacar la ciutat el 1151 i 1154 i van capturar molts habitants que van convertir en esclaus. Una nova ràtzia el 1177 de 40 vaixells normands, va durar dos dies fins que els normands; van tornar dos anys després i van sorprendre la ciutat, la van ocupar uns dies, i la van saquejar i incendiar. El 1181/1182 [[Saladí]] va reforçar les fortificacions però l'amenaça dels croats era constant i el 1192 va fer evacuar la població civil. A la [[Cinquena Croada]] Damiata fou ocupada i el sultà [[Al-Kàmil ibn al-Àdil|al-Malik al-Kamil]] va ordenar la destrucció de la ciutat el 1227. No obstant un temps després subsistia un llogaret a la vora de les ruïnes; [[Ibn Battuta]] no obstant l'esmenta en ruïnes el 1326 i el viatger Gilbert de Lannoy el 1420 diu el mateix.
|