Tinis (Egipte): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Toponímia
Cap resum de modificació
Línia 3:
El [[període tinita]] se suposa que correspon al d'uns reis enterrats a Abidos però amb residència originària a Tinis i potser també residència secundària per un temps (la principal a la capital Menfis). El nom de ''tinita'' li fou donat per Manetó. El cementiri de Naga ed-Deir, no lluny d'on se suposa que és Tinis, degué ser el lloc d'enterrament de la gent de Tinis. La ciutat tenia com a deïtat a [[Anhur]]. Segurament va desaparèixer pel rol creixent de Memfis i Abidos i devia quedar parcialment despoblada ja durant l'[[Imperi Antic]].
 
No obstant es va mantenir com un poble petit. A l'època hel·lénica, romana i bizantinaromana d'Orient fou anomenada ''Tenessos'' i a l'edat mitjana ''Tinnis'' o ''Tennes''. Segons els geògrafs àrabs ocupava una petita illa del llac Manzala (llavors llac de Tinnis) prop de la [[Mediterrània]]. Quan els àrabs hi van arribar al segle VII el seu governador era àrab però servia als bizantinsromans d'Orient, i es deia Abi Thawr (641); després de conquerir [[Damiata]] (Dimyat) els àrabs van ocupar la ciutat; les forces del governador de Tinis es diu que eren de 20.000 homes; l'església fou convertida en mesquita.
 
La població va anar creixent fins al segle XI; el 832 es diu que hi vivien 30.000 cristians; i el 1048 un geògraf estima la població en 50.000 habitants. Fins llavors havia estat cristiana i fins i tot seu d'un bisbat [[melquita]], però al {{segle Xi|XI}} es va començar a islamitzar; el 844 fou fortificada però les obres no van acabar fins al 853, justament l'any en què ununa raidincursió bizantíromana d'Orient que va ocupar Damiata, va tenir algun suport a Tinis, i les autoritats van decidir reforçar la població musulmana i es va començar a perseguir als cristians; el 1013 es va ordenar la destrucció de les esglésies (que eren 72) i progressivament els cristians van emigrar cap a l'Imperi BizantíRomà d'Orient en els següents anus. Els jueus no eren nombrosos, doncscar al {{segle |XII}} Benjamí de Tudela diu que eren uns 40.
 
Fins al temps de les croades fou el tercer port del país després d'[[Alexandria]] i Damiata. L'illa no donava per alimentar a la població i s'havien de portar queviures de fora; l'aigua s'agafava del riu quan el Nil baixava fort i empenyia a les aigua salades de la Mediterrània fora del llac i s'acumulava en cisternes que van ser descobertes en les excavacions entre 1980 i 1990. La seva activitat econòmica era el tèxtil. Els normands van atacar la ciutat el 1151 i 1154 i van capturar molts habitants que van convertir en esclaus. Una nova ràtzia el 1177 de 40 vaixells normands, va durar dos dies fins que els normands; van tornar dos anys després i van sorprendre la ciutat, la van ocupar uns dies, i la van saquejar i incendiar. El 1181/1182 [[Saladí]] va reforçar les fortificacions però l'amenaça dels croats era constant i el 1192 va fer evacuar la població civil. A la [[Cinquena Croada]] Damiata fou ocupada i el sultà [[Al-Kàmil ibn al-Àdil|al-Malik al-Kamil]] va ordenar la destrucció de la ciutat el 1227. No obstant un temps després subsistia un llogaret a la vora de les ruïnes; [[Ibn Battuta]] no obstant l'esmenta en ruïnes el 1326 i el viatger Gilbert de Lannoy el 1420 diu el mateix.