Revisió del 14:25, 9 jul 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.120 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 20:15, 26 jul 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.040 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 183: El genet atenès anava armat amb dues llances i una espasa, en general corbada com un [[sabre]] ([[kopis]]). No portava la cuirassa de l'hoplita i l'escut més que per les desfilades, i les cnémidas de bronze, que haguessin ferit els costats de la seva muntura, es van substituir per altes botes de cuir. En una època es va vestir com els genets [[tracis]]: gruix mantell de llana, genolleres i barret de guineu. Muntava a pèl, sense cadira ni estreps, i el cavall estava tan sols enjaezado, sense protecció. Al {{segle \|IV}} aC, l'equip de cavalleria va tendir a ser més pesat, i [[Xenofont]] aconsella als genets que portin una cuirassa a mida i manyoples,<ref> Xenofont, De la equitació, 12.5 </ref> i que protegeixin al seu cavall, sobretot sota el ventre, amb un encoixinat. Els genets compartien certa tendència [[Lacònia\|laconizante]] i es deixaven créixer els cabells igual que els espartans. Apareixen en el [[marbres d'Elgin\|fris]] de les [[Panatenees]] al [[Partenó]]. Línia 269: Per escurçar els períodes de [[setge en l'Antiga Grècia\|setge]] i reduir als assetjats per la set, els assaltants no dubtaven a interceptar les aigües, procediment que, però, el prohibia la [[amfictionia]] délfica.<ref> [[Escairis]], Sobre l'ambaixada, 115 </ref> Al {{segle \|IV}} aC, [[Enees Tàctic]] va escriure una obra, que s'ha conservat, sobre l'art de defensar una plaça assetjada. En ella es troben tota mena de consells minuciosos sobre el tancament i la vigilància de les portes, les consignes i els senyals, els llocs d'observació que s'han d'establir, les sortides que cal fer, les rondes, les màquines de setge que començaven a aparèixer i les màquines amb les quals els assetjats podrien contrarestar la seva acció, la manera d'incendiar les màquines dels saltants, els mitjans d'impedir l'escalada, és a dir, totes les argúcies que es podien utilitzar per dissuadir l'enemic. Enees recomanava també, en les nits fosques i tempestuoses, lligar fora de la muralla gossos que descobreixin des de lluny als espies i als trànsfugues, i se sap que els gossos van jugar un paper gens menyspreable en la protecció de les fortaleses. Línia 299: Cap al final de la guerra del Peloponès, els ciutadans estaven massa empobrits per poder suportar la càrrega de la trierarquía. Llavors es va permetre que dos sintrierarcas s'associaren per compartir les despeses d'una sola trirreme. Cadascun d'ells manava el vaixell durant sis mesos. Al {{segle \|IV}} aC la situació econòmica encara es va agreujar més i es va idear el sistema de simmorías per a repartir amb més equitat aquest onerós servei públic. La major part dels remers atenesos eren de la classe més humil, tetes, de vegades [[metec]] es fins i tot-quan es necessitaven homes-esclaus a qui es prometia la llibertat si es comportaven adequadament. Només per equipar 200 trirrems feien falta més de 40.000 homes. La paga diària va passar de 3 [[óbolo]] sa un [[dracma]].

Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions