Maurici (emperador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 22:
Heracli es va sentir ofès i es va revoltar negant-se a reconèixer l'autoritat de Prisc i va posar al front de l'exèrcit a Germà, deposant a tots els oficials que no el secundaven. Llavors fou enviat Aristòbul que va aconseguir aturar el motí, i va dirigir l'exèrcit que era prop de la fortalesa de [[Martiròpolis]] a la [[Sofene]] contra l'exèrcit persa que s'acostava amb la intenció d'assetjar la fortalesa. Els perses foren derrotats però després de la batalla els soldats es van amotinar altre cop; llavors va arribar el bisbe [[Gregori d'Antioquia]], amb poders de l'emperador, que va aconseguir que els soldats reconegueren a Filípic com a comandant en cap.{{sfn|Martindale|Jones|Morris|1992|p=1024}}
Filípic va retornar a l'atac però el [[589]] fou derrotat pels perses que es van apoderar de Martiròpolis per un estratagema. Maurici el va destituir i va nomenar al seu lloc a Comentiolos, un general que era incapaç de la tasca que se li encomanava, però que era de la confiança d'Heracli (al qui havia donat suport en el motí). Sota la direcció de Comentiolos i Heracli els romans van lliurar la batalla de Sisarbene; Comentiolos fou el primer que va fugir però Heracli va redreçar la situació i va obtenir una victòria gloriosa, fent un gran botí al camp enemic. Llavors va reconquerir Acbas.{{sfn|Greatrex|Lieu|2002|p=170-171}}
Mentrestant, els perses tenien problemes greus amb els turcs d'Àsia Central als quals s'havien aliat i que havien enviat un contingent de dos-cents mil homes a cavall, però que quan eren a la Mèdia van començar a combatre als perses, segons es creu, perquè havien fet una aliança secreta amb Maurici. El general Bahram va poder derrotar els turcs als passos d'[[Hircània]] aconseguint dominar el perill, però després fou privat del seu comandament i es va revoltar. La revolta al país es va escampar i [[Ormazd IV]] fou enderrocat i cegat pel príncep Bindoes. [[Cosroes II]], fill d'Ormazd, fou posat al tron; llavors va combatre contra Bahram però aquest el va derrotar en una batalla. Cosroes va haver de fugir a territori romà; reconegut a la zona de ''Circesium'', el comandant romà el va enviar a [[Hieràpolis de Síria|Hieràpolis]] on Cosroes va demanar per carta a Maurici de ser restituït al tron.{{sfn|Moss|2004|p=231}}
Línia 34:
==Usurpació de Focas==
Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victòries parcials, però Comentiolus fou reconfirmat com a comandant. El [[602]] Maurici li va ordenar passar l'hivern al nord del [[Danubi]] però Comentiolos ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners, que Maurici no va voler pagar, i els presoners (molts d'ells participants en el motí de l'exèrcit a Pèrsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, [[Flavi Focas|Focas]], fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital que el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.{{sfn|Crawford|2013|p=26}}
Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de [[Calcedònia]]; allí va enviar el seu fill gran [[Teodosi (fill de Maurici)|Teodosi]] a la cort de Cosroes per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador (23 de novembre del 602).{{sfn|Knight|1857|p=817}}
Línia 41:
==Política interna==
El 584 es va perdre [[Còrdova]], la darrera possessió imperial a [[Spània]], que va passar a mans dels [[visigots]]. Maurici va reaccionar organitzant els territoris amenaçats de l'oest en exarcats, creant l'[[exarcat de Ravenna]] (584) i l'[[exarcat d'Àfrica]] (591); el primer serviria per aturar l'avanç dels [[longobards]] i el segon el dels [[àrabs]].
En el seu testament repartia l'imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itàlia i les illes, el que indica que el [[597]], quan va fer el testament, preparava una expedició per conquerir Itàlia o bé que tenia intenció de crear una [[Tetrarquia]] com la de Dioclecià.
| |||