Mequinensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
== Història ==
=== Edat Antiga ===
Cal destacar la importància que alguns autors han donat a la situació en aquesta zona de la ciutat ibèrica d'[[Octogesa]], que va jugar un paper important en el desenvolupament de la [[batalla d'Ilerda]]. Des de [[1983]] i com a part dels programes de recerca del [[Museu de Saragossa]], en col·laboració amb l'Ajuntament de Mequinensa i el suport de la [[Diputació General d'Aragó]] es van dur a terme una sèrie d'excavacions en tres llocs: Els Castellets, Barranc de la Mina Vallfera i Riols I.
Linha 89 ⟶ 88:
|}
[[Fitxer:Castell de Mequinensa.jpg|miniatura|[[Castell de Mequinensa]].]]
Mequinensa, després de mig segle de jurisdiccions reals directes, va ser un senyoriu de la [[Montcada (llinatge)|casa dels Moncada]], juntament amb [[Aitona]] i [[Seròs]]. I són aquests els que edifiquen l'important [[Castell de Mequinensa]]. I encara que la conquesta cristiana seguia en peu, les tres viles van ser majorment musulmanes. Anys després sorgeixen conflictes entre Fraga i Mequinensa a causa dels seus límits fronterers. El 6 de setembre de 1246, per evitar batalles i litigis, [[Pere de Montcada i de Montcada|Pere de Moncada]] i la seva dona Sibil·la procedeixen a la divisió oficial d'aquests termes, encara que a canvi de les millores atorgades als fragatins, respectant els termes dels seus municipis, els homes de la vila de Fraga es veuen obligats a pagar als Moncada cent maravedís d'or.
{| class="wikitable"
!Any
Linha 147 ⟶ 146:
El municipi estava inclòs dins de la [[Vegueria de Lleida]] fins a la integració, al final del {{segle|XIV}}, a l'Aragó. Tot i així seguia pertanyent al [[Bisbat de Lleida]]. El 2 de setembre de 1955 el Decret de la ''Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum'' modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida perdia alhora Mequinensa i [[Faió]] en favor de l'[[arxidiòcesi de Saragossa]].
Dins de la història recent, el 1984 va firmar-se la [[Declaració de Mequinensa]] on els alcaldes de la [[Franja de Ponent]] van sol·licitar la normalització lingüística del català.<ref>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/img/grandes/31565.jpg Declaració de Mequinensa]</ref>
== Economia ==
Linha 153 ⟶ 152:
== Llocs d'interès turístic ==
=== [[Museus de Mequinensa]] ===
[[Fitxer:Museo de la Mina de Mequinenza.jpg|miniatura|Interior del Museu de la Mina de Mequinensa. ]]
Linha 208 ⟶ 206:
== Turisme ==
=== Pesca esportiva ===
Una de les espècies més peculiars que es poden trobar a l'embassament de Mequinensa és el [[silur]]. Un peix originari de l'Europa central, que va ser introduït de forma il·legal durant la primavera de 1974. Els primers silurs que es van deixar anar eren alevins, deu anys després, a mitjan anys vuitanta, van començar a capturar-se peces de més d'un metre i de 25 kg de pes. Treinta anys després de la seva entrada clandestina segueixen tenint en les zones de l'embassament de Mequinensa i Riba-roja el seu major hàbitat a Espanya. Aquests llocs s'han convertit en punt de peregrinació per a pescadors de tot Espanya i de l'estranger (fonamentalment alemanys, francesos, anglesos, americans i japonesos), disposats a enfrontar-se amb un peix les característiques l'han convertit ja en mític, aconseguint-se ja captures de 240 centímetres i gairebé cent quilograms de pes. També poden trobar espècies com la [[carpa comuna]], i les espècies introduïdes [[lucioperca]], [[perca americana]] o [[alburn]].
Linha 230 ⟶ 227:
=== Altres events ===
[[Fitxer:EbroAnsicht.jpg|miniatura|GR-99 a Mequinensa.]]
Un dels grans atractius de Mequinensa són les seves rutes on es pot practicar el senderisme, la bicicleta de muntanya o simplement gaudir d'un agradable passeig per la natura i la confluència dels rius. Diverses rutes senderistes recorren la població entre les quals destaca el Camí Natural de l'Ebre [[GR-99]], o la ruta del Camí de Sirga de l'Ebre.
Mequinensa compta amb una abundant i variada programació cultural durant tot l'any, amb nombroses activitats participatives com la celebració del Dia Mundial del Benestar, el Dia Internacional de la Llengua Materna, el Festival Internacional de Cinema de Mequinensa, el Cros Vila de Mequinensa, la Transebre BTT, el Dia de la Bicicleta, diversos Campionats de Pesca (entre ells el Campionat de Carpfishing), el Triatló Tri-la Mina, el Tri-Kids, el Torneig Intercomarcal de Petanca i Bitlles, el Torneig de Judo Miknasa al-Zaytun , el Torneig de Futbol Vila de Mequinensa, el Dia Més Curt, la Marató de Dobles de Tennis, el Circuit de Minitennis o el Descens Internacional del Cinca.
Linha 256 ⟶ 253:
== Mequinensans cèlebres ==
*Raúl Agné Montull, ex jugador i entrenador de futbol en actiu (Mequinensa 1970)
* [[Joan Barter]] Soro, mestre de capella de les catedrals de Lleida i Barcelona (Mequinensa 1648 - Barcelona 1706)
*Maria Castelló Ibarz [M. Ferrer-Beleta/Veleta], supervivent del Camp de Concentració de Ravensbruck (Mequinensa 1914)
*Ismael Comas i Solanot, ex jugador i entrenador de futbol (Mequinensa 1942)
*Santiago Estruga Aliaga, pintor (Mequinensa 1910 - Barcelona 2003)
*Josep Ferrer, jugador i entrenador del Tolosa Université Club de basket. Medalla d'Honor de la Joventut i l'Esport de França (Mequinensa 1920 -?)
* [[Josep Ferrer i Beltran|José Ferrer Beltrán]], compositor i organista de la col·legiata de Tremp i de les catedrals de Lleida, Pamplona i Oviedo (Mequinensa 1745 - Oviedo 1815)
*Jaume Fullola Fuster, historiador contemporani (Mequinensa, 1982)
* [[Tomás Germinal Gracia Ibars|Tomás Germinal Gracia Ibars "Victor García"]], escriptor anarquista i esperantista (Mequinensa 1919 - Montpeller 1991)
*Elvira Ibarz Ibarz [Beleta/Veleta], supervivent del Camp de Concentració de Ravensbruck (Mequinensa 1891)
*Miguel Ibarz Roca, pintor (Mequinensa 1920 - Barcelona 1987)
* [[Jesús Moncada i Estruga|Jesús Moncada Estruga]], escriptor autor de novel·les cèlebres com ''Camí de Sirga'' i ''Estremida memòria''. (Mequinensa 1941 - Barcelona 2005)
* Francesc de Montcada i Cardona (Mequinensa 1532 - València 1594)
* [[Hèctor Moret i Coso|Hèctor B. Moret Coso]], poeta, assagista i narrador en llengua catalana, lingüista, crític, editor i i historiador de la literatura (Mequinensa, 1958)
* Maite Moret Oliver, lingüista, doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa (Mequinensa, 1974)
*Joan Carles Oliva Fornos, entrenador de futbol en actiu (Mequinensa 1965)
Linha 274 ⟶ 271:
*Miguel Ángel Riau Ferragut, jugador de futbol en actiu (Mequinensa 1989)
* Miriam Riau Roca, comunicadora multimèdia i artista musical (Mequinensa 1987)
* [[José Soler Casabón]], compositor, poeta i músic (Mequinensa 1884 - París 1964)
*Joaquín Torres Arbiol, empresari i emigrant, creador de la Fundació Joaquín Torres (Mequinensa 1901 - Buenos Aires 1991)
*Maria Vallès Sostres, pianista (Mequinensa 1917 - Barcelona 1937)
* [[Edmon Vallès i Perdrix|Edmon Vallès Pedrix]], escriptor i periodista especialitzat en divulgació històrica i en documentació gràfica (Mequinensa1920 - Barcelona 1980)
* Antonio Vallés Pedrix, compositor i músic (Mequinensa 1923 - Jaén 2006)
| |||