Microclima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Les variables de [[meteorologia|meteorològiques]] d'un microclima, com són la [[temperatura]], [[Pluja|precipitació]], [[vent]] o [[humitat]] poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d'aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de [[pressió]] o coberta de núvols. De fet el microclima d'un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.
== Diversos tipus de microclima ==
=== Zones altes ===
Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d'acord amb l'alçada a raó d'entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l'aire.
A vegades, la [[Inversió tèrmica|inversió de temperatura]] fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns. Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d'activitat o escurcen els seus cicles reproductius.
Les muntanyes prou altes formen núvols amb l'aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l'altre costat ([[Efecte Föhn]]). En l'hemisferi nord el vessant sud ([[solana]]) és més calent que el vessant nord ([[obaga]]).
A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l'hivern. Així com l'aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l'aire pot crear [[vent catabàtic]].
=== Regions costaneres ===
El clima llitoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l'aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra. El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l'estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l'hivern. En els [[tròpics]], la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l'efecte causat per l'escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la [[Embat|brisa]] des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit. El clima tropical està dominat pels ruixats [[Convecció|convectius]] i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra.
▲El clima llitoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l'aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra. El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l'estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l'hivern. En els [[tròpics]], la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l'efecte causat per l'escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la [[Embat|brisa]] des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit. El clima tropical està dominat pels ruixats [[Convecció|convectius]] i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra.
Al voltant dels [[Pol geogràfic|Pols]],la temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se'n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.
| |||