Microcontrolador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 30:
 
==Arquitectures==
 
Bàsicament existeixen dues arquitectures de computadors, i per descomptat, estan presents al món dels microcontroladors: Von Neumann i Harvard. Es diferencien en la forma de connexió de la memòria al processador i en els busos que cadascuna necessita.
 
===Arquitectura Von Neumann===
 
L'arquitectura Von Neumann utilitza el mateix dispositiu d'emmagatzematge tant per a les instruccions com per a les dades, i és la que s'utilitza als ordinadors personals perquè permet estalviar una bona quantitat de línies d'I/S, que són bastant costoses. També aquesta organització estalvia als dissenyadors de plaques mare una bona quantitat de problemes i redueix el cost d'aquest tipus de sistemes.
 
Linha 46 ⟶ 44:
 
===Arquitectura Harvard===
 
L'altra variant és l'arquitectura Harvard, i és, per excel·lència, la que s'utilitza en supercomputadors, en els microcontroladors, i en els sistemes integrats en general. En aquest cas, a més de la memòria, el processador té els busos segregats, de manera que cada tipus de memòria té un bus de dades, un d'adreces i un de control.
 
Linha 56 ⟶ 53:
 
==Processador en detall==
 
En els anys 1970, l'electrònica digital no estava suficientment desenvolupada, però dins de l'electrònica ja era una especialitat consagrada. Per aquell temps les computadores es dissenyaven perquè realitzessin algunes operacions molt simples, i si es volia que aquestes màquines poguessin fer coses diferents, era necessari realitzar canvis bastant significatius al maquinari.
 
Linha 127 ⟶ 123:
 
==Memòria==
 
Anteriorment havíem vist que la memòria en els microcontroladors ha d'estar situada dins del mateix encapsulat, això és així la majoria de les vegades, perquè la idea fonamental és mantenir el gruix dels circuits del sistema dins d'un sol integrat.
 
Linha 172 ⟶ 167:
 
=== Ports de comunicació ===
 
'''Port sèrie''' Aquest perifèric està present en gairebé qualsevol microcontrolador, normalment en forma de [[UART]] (Universal Asynchronous Receiver Transmitter) o USART (Universal Synchronous Asynchronous Receiver Transmitter) depenent de si permeten o no la manera sincrònica de comunicació. El destí comú d'aquest perifèric és la comunicació amb un altre microcontrolador o amb un PC i en la majoria dels casos cal afegir circuits externs per completar la interfície de comunicació. La forma més comuna de completar el port sèrie és per comunicar-lo amb un PC mitjançant la interfície [[EIA-232]] (més coneguda com a RS-232), és per això que moltes persones es refereixen a la UART o USART com a port sèrie RS-232, però això és un error, ja que aquest perifèric es pot utilitzar per interconnectar dispositius mitjançant altres estàndards de comunicació. En aplicacions industrials s'utilitza preferiblement [[RS-485]] pel seu abast superior en distància, velocitat i resistència al soroll.
 
Linha 197 ⟶ 191:
 
== Famílies de microcontroladors ==
 
Els microcontroladors més comuns en ús són: