Microeconomia: diferència entre les revisions

El tema fonamental de l'economia, sovint conegut com ''el'' problema econòmic, és el fet que cap recurs és il·limitat, i per tant, les persones han de prendre decisions consistents amb aquesta limitació. Una decisió òptima és aquella que tria l'alternativa més desitjable entre les possibilitats permeses pels recursos limitats.<ref name=micro>Baumol WJ, Blinder, AS. Economics; Principels and Policy. 3a edició. 1986 Harcout Brace Jovanovich, Inc. Estats Units d'Amèrica. {{ISBN|0-15-518850-X}}</ref>

El model de l'oferta i la demanda es pot representar gràficament amb dues corbes. La corba de la demanda mostra la quantitat demanada (sobre l'eix horitzontal) d'un producte en funció dels canvis en el seu preu (sobre l'eix vertical). Aquesta corba té un pendent negatiu: entre més alt és el preu menys quantitat se'n demanarà. La corba de l'oferta mostra la quantitat oferta (sobre l'eix horitzontal) en funció del preu (sobre l'eix vertical). Aquesta corba, per contra, té un pendent positiu: mentre més alt és el preu del producte més quantitat s'oferirà. Si es posen les dues corbes en la mateixa gràfica, es pot determinar el preu en el mercat: la intersecció de les corbes.

Per exemple, en el gràfic, la intersecció entre la demanda (D1) i l'oferta (S) és en el punt P1. En aquest punt hi ha equilibri. Si el preu fos superior a aquell determinat per la intersecció, els productors oferirien més del bé, però els compradors en demanarien menys i per tant hi hauria ''excedents'' i els productors haurien de baixar-ne el preu per eliminar-lo. Per contra, si el preu fos inferior a aquell determinat per la intersecció, els compradors en demanarien més, però els productors n'oferirien menys, i per tant hi hauria ''escassetat'', i el preu pujaria. Ara bé, si la demanda canviés per alguna raó (per exemple, hi ha un increment en la població, per tant, hi ha més demanda del mateix producte als mateixos preus que abans), la qual cosa està representada amb la corba D2 en el gràfic, i si l'oferta no canviés, llavors hi haurà un increment en el preu del producte: la intersecció entre la nova demanda i l'oferta és P2. Amb aquest preu, la quantitat d'equilibri (Q2) és superior a l'equilibri anterior al canvi en la demanda (Q1).

Les eleccions disponibles per als consumidors estan subjectes al seu pressupost: la quantitat de diners que té disponible. Si hi hagués només dos productes en el món, pa i vi, llavors una llar en particular haurà de determinar com assigna el seu ingrés per a comprar aquests dos productes. Mentres més compri d'un producte, menys diners tindrà disponible per a comprar de l'altre. Per exemple, si una barra de pa i una ampolla de vi constessin un euro, llavors si la llar compra una barra de pa, podrà comprar quatre ampolles de vi; si compra dues barres de pa, podrà comprar només tres ampolles de vi, etc. Totes les possibles combinacions entre aquests dos productes, segons el pressupost disponible es representen gràficament en una ''línia pressupostària'' o ''[[recta de balanç]]'' la qual té un pendent negatiu, com es mostra en el gràfic. Si l'ingrés o la renda de la llar augmentés, llavors, la recta de balanç es desplaçaria a la dreta: la llar podria comprar més d'ambdós productes; de la mateixa manera, si la renda de la llar disminuís, llavors la recta de balanç es desplaçaria a l'esquerra: la llar podria comprar menys d'ambdós productes. Per altra banda, si el preu d'un producte augmentés, llavors el pendent de la recta de balanç canviaria (augmentaria o disminuiria depenent de l'eix on es trobi el producte en qüestió): la llar pot comprar menys d'aquest producte. El pendent de recta de balanç és la quantitat d'un producte que un consumidor ha de cedir (sacrificar o deixar de comprar) per tal d'obtenir una unitat més d'un altre producte sense canviar la quantitat total de diners que utilitza.

La restricció pressupostària ens indica les opcions ''disponibles'' que té el consumidor segons el seu pressupost. Per altra banda, la microeconomia també estudia les ''preferències'' del consumidor per a determinar quina, d'entre totes les seus possibilitats, triarà.<ref name=micro/> Els economistes comparen les preferències del consumidor, segons els [[axiomes de la teoria del consumidor]] que determinen la "consistència" (la racionalitat i transitivitat) de dites preferències.<ref name=varian>Varian HR. Inermediate Microeconomics: A Modern Approach. Norton & Company, 2003. Estats Units d'Amèrica. {{ISBN|0-393-97830-3}}</ref> Per exemple, si hi hagués dos productes en el món, pa i vi, un consumidor pot preferir la combinació o ''cistella'' de dues barres de pa i dues ampolles de vi (cistella ''A'') a la combinació d'una barra de pa i dues ampolles de vi (cistella ''B''). Ara bé, la cistella ''A'' pot ser menys preferida que la cistella ''C'' que conté només dues barres de pa i tres ampolles de vi. Per altra banda, el consumidor pot ser indiferent entre la cistella ''A'' i una cistella ''D'' que conté una barra de pa i tres ampolles de vi. Tot això també es pot representar gràficament. Una [[corba d'indiferència]] és una línia que connecta totes les combinacions de dos productes que són ''igualment preferides'' per al consumidor (per exemple, la cistella ''A'' i la cistella ''D'' es trobarien en la mateixa corba d'indiferència).

En el gràfic es presenten tres corbes d'indiferència, ''11'', ''12'', i ''13''. Totes les combinacions de quantitat entre dos productes, ''x'' i ''y'' (representant sobre els eixos) que es troben sobre la mateixa línia, ''11'', són igualment preferides pel consumidor. De la mateixa manera tots els punts sobre la línia ''12'', representen totes les combinacions possibles que són igualment preferides pel consumidor. Ara bé, totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''12'' són preferides a totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''11''. En el gràfic, el pendent de les corbes d'indiferència és negatiu. El pendent de la corba d'indiferència és la [[taxa marginal de substitució]] entre els dos productes, i representa la quantitat màxima d'un producte que un consumidor està disposat a cedir (sacrificar o deixar de comprar) a canvi d'una unitat més d'un altre.

Així com els consumidors han de decidir quina combinació de productes comprar, els productors han de decidir què produir i quina combinació d'entrades comprar.<ref name=micro/> En aquest cas els costos de producció són els que determinaran les decisions dels venedors. La producció és la creació de béns o serveis a partir d'entrades (''input'')<ref name=cat>Silvestre i Benach, J. Microeconomia. Editorial UOC. 2006, Barcelona. {{ISBN|84-9788-423-X}}</ref> o recursos segons l'estat de coneixement actual.<ref name=managerial>Thomas RC i Maurice SC. Managerial Economics. 8a edició. McGraw Hill International Edition, 2005, Estats Units d'Amèrica: {{ISBN|007-123834-4}}</ref> Una [[funció de producció]] és una equació matemàtica que representa la quantitat màxima produïda (sortida o ''output'')<ref name=cat/> que es pot fer a partir d'un conjunt específic d'entrades. Per exemple, si hi hagués dos tipus d'entrades, ''x'' i ''y'', una funció de producció presentarà totes les combinacions possibles entre aquestes dues entrades per a produir alguna cosa. A partir de la funció de producció es deriven el [[producte mitjà]] i el [[producte marginal]] de les entrades. El producte mitjà és igual al producte total (''output'') dividit entre la quantitat de l'entrada (''input'') que es va utilitzar. El producte marginal és el ''ouput'' addicional que s'obté per l'ús d'una unitat addicional d<nowiki>'</nowiki>''input'', mantenint tots els altres ''inputs'' constants.

Un patró típic del producte marginal és el següent: al començament el producte marginal és positiu i creixent, després positiu però decreixent, i al final és negatiu. Si es fa un gràfic de la corba del producte marginal, la primera secció serà aquella dels rendiments marginals creixents, la segona serà la dels rendiments marginals decreixents i l'última serà la dels rendiments marginals negatius. A partir d'aquest patró es pot explicar la [[llei dels rendiments decreixents]]: en increment la quantitat d'un ''input'', mentre tota la resta dels ''inputs'' és constant, els rendiments marginals de l<nowiki>'</nowiki>''input'' que s'incrementa començaran a disminuir.

Per altra banda, els economistes distingeixen els costos fixos dels costos variables. Els costos fixos són aquells dels ''inputs'' indivisibles que l'empresa ha d'utilitzar per produir alguna cosa, i per tant, el cost total no canvia tot i incrementar l<nowiki>'</nowiki>''output'' que se'n derivi. Els costos variables, per contra, són aquells que varien en variar la quantitat d<nowiki>'</nowiki>''output''. El cost total a curt termini és la suma dels costos fixos i dels costos variables.

Finalment, els economistes creen tres tipus de corbes de costos: la corba del cost total, la corba del cost mitjà i la corba del cost marginal. La corba del cost mitjà típicament té forma d'una ''U''.