Diferència entre revisions de la pàgina «Jose Gontzalo Zulaika»

m (neteja i estandardització de codi)
{{Fusió|José Antonio de Donostia|motiu=mateixa persona|data=març de 2020}}
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Agina Lesaka Oteiza Aita Donostia.JPG|miniatura|Monument ''Aita Donostiari oroitarria'' de l'escultor [[Jorge Oteiza]] a [[Lesaka]] (Nafarroa)]]
'''Jose Gonzalo Zulaika''' o '''Aita Donostia''' ('''Pare Donòstia''', en català), ([[Donòstia]], [[Euskadi]], [[10 de gener]] del [[1886]] - [[30 d'agost]] del [[1956]]) fou un escriptor i músic basc. També se'l considera [[musicòleg]] i [[organista]], essent un dels [[compositor]]s bascos més destacats de la història.
 
Començà els seus estudis musicals el [[1896]] a [[Lekaroz]] ([[Nafarroa]]) i amb 11 anys va compondre la seva primera obra, ''Diana'' (1897), per a orquestra. El gener de [[1903]] professà en l’Orde caputxí. El [[1908]], després de fer-se [[capellà]], estudià [[harmonia (música)|harmonia]] amb [[Ismael Echazarra]], i va ampliar la seva formació musical a [[Barcelona]] amb el mestre [[Adrià Esquerrà i Codina|Esquerrà]] en l’[[Acadèmia Granados]] i entre el [[1912]] i el [[1918]] va compondre l'obra ''Preludios vascos'', un conjunt d'obres populars arreglades per a [[piano]]. Per aprofundir els seus coneixements sobre cant gregorià, el [[1909]] assistí a l'Abadia de [[Santo Domingo de Silos]] ([[Burgos]]), a la de [[Besalú]] i a la de [[Solesmes (Nord)|Solesmes]]. Dos anys després realitzà un viatge a la [[República Argentina]], on fundà diverses agrupacions per al cultiu de la música coral. La seva tasca musical és molt extensa i compren més de cent obres per a tota classe d'instruments. Algunes de les seves obres aconseguiren premis en diversos certàmens. Pels anys [[1920]] li fou atorgat per la Caixa d'Estalvis de [[Pamplona]], vers la música basca per a [[clavecí]] i [[orgue]], del {{segle|XVII|s}}. La seva música es caracteritza per una gran riquesa melòdica, per la seva inspiració suaument romàntica i per un profund i sincer sentiment. El [[1922]] es traslladà a [[París]] per ampliar els seus estudis de [[contrapunt]], [[Harmonia musical|harmonia]], [[composició musical|composició]] i [[fuga]] amb [[Eugene Cools]]. I tot i que aprengué [[euskera]] fora de casa va arribar el [[1932]] a ser [[Euskaltzaindia|euskaltzain]], membre de la [[Euskaltzaindia]] (Reial Acadèmia de la Llengua Basca).
 
La seva tasca com a folklorista és molt estimada pels especialistes, consistint en dos ''Cancioneros'' i en nombrosos estudis publicats en revistes musicals. El [[1922]] amplià els seus estudis a [[París]] amb el mestre [[E. Cools]], i el [[1924]] féu un viatge a la [[República Argentina]], on fundà diverses societats per el cultiu de la música coral. Fou professor del Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell, a Lekaroz, on residia, i on, entre els seus alumnes tingué a [[Hilario Olazarán de Estella|Hilario Olazarán]]. Va prendre part en diversos Congressos de música nacionals i internacionals. N'és un exemple la conferència ''Flora y fauna en la canción popular vasca'', pronunciada el 29 de febrer de 1952 a la societat ''Amigos de los Jardines'' de Barcelona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Donostia,J|nom=|títol=Flora y Fauna en la Canción Popular Vasca|url=https://libreriastarloa.com/producto/flora-y-fauna-en-la-cancion-popular-vasca/|edició=|llengua=|data=1953|editorial=José Porter|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> Les seves cançons, especialment, li valgueren justes reputacions, com la següent: {{Cita|<''Lliures de tota influència popular, posseeixen una suau inspiració romàntica i un profund i sincer sentiment.''>}}Un altre crític, parlant de les seves obres orquestrals, deia:{{Cita|<''En l'obra del Pare Donòstia no es troba aquell artifici estèril i rebuscat d'una cromatisme rabiós, que tant sedueix a certs ''snobistes''. Pel contrari, la seva música es mostra plàcida, sense ostentacions de sonoritat estrepitosa, però rica i feliç en la línia melòdica, que sura espontània i inspirada.''>}}
 
== Part de l'obra ==
Les seves obres són:
* quatre ''cuadernos de preludios vascos'', per a piano;
* ''Andante,''Cuatro percuadernos ade unapreludios vascos''Sonata, vasca''per (a [[piano);]],
* ''Doce lieder,Andante'', per a pianouna i''Sonata violí;vasca'', per a piano,
* ''SuiteDotzae vascalieder'' (tres temps, per a orquestra;piano i [[violí]],
* ''AndanteSuite y Allegrovasca'', sobre(tres temestemps) bascsper (a [[orquestra);]],
* ''Andante i Allegro'' (orquestra) sobre temes bascs,
* una òpera en tres actes titulada ''[[Larraldeka Lorea]]'';
* ''Larraldeko Lorea'', [[òpera]] en tres actes,
* dues ''Danzas'', per a orquestra de cambra;
* Un ''Cancionero, Paisaje, Suletino'', per a orquestra,
* un poema per cors, solos i orquestra, sobre la ''Santa Cecília'', d'[[Henri Ghéon]];
* duesDues ''Danzas'', per a orquestra de cambra;,
* Obres per a grups corals en basc, castellà i català.
* unUn poema per cors,a solos i orquestra[[cor]]s, sobrebasat laen ''[[Santa Cecília'']], d'[[Henri GhéonGheon]];.
*Diversos Obresestudis folklorics i composicions per a grups corals, en [[basc]], [[castellà]] i [[català]].
 
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 53, pàg. 1174'' ({{ISBN|84-239-4553-7}})
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Suplement dels anys [[1954]]-56, pàg. 332-33'' ({{ISBN|84-239-4592-8}})
 
== Referències ==
[[Categoria:Caputxins]]
[[Categoria:Religiosos bascos]]
[[Categoria:Músics donostiarres]]
406

modificacions