Jose Gontzalo Zulaika

(S'ha redirigit des de: José Antonio de Donostia)

Jose Gonzalo Zulaika o Aita Donostia (Pare Donòstia, en català), (Donòstia, Euskadi, 10 de gener del 1886 - 30 d'agost del 1956) fou un escriptor i músic basc. També se'l considera musicòleg i organista, essent un dels compositors bascos més destacats de la història.

Infotaula de personaJose Gontzalo Zulaika
Aita Donostia argazkia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(eu) Aita Donostia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(eu) Jose Gontzalo Zulaika Arregi Modifica el valor a Wikidata
10 gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic, compositor, musicòleg, escriptor, organista i músic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentEuskal Pizkundea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaaita Donostia
Aita Donostia Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Frares Menors Caputxins i Orde dels Frares Menors Caputxins Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 81f4e622-7db3-4b3c-9154-0c8e0ed6589d Discogs: 1918175 IMSLP: Category:Donostia,_José_Antonio_de Modifica els identificadors a Wikidata
Monument Aita Donostiari oroitarria de l'escultor Jorge Oteiza a Lesaka (Nafarroa)

El seu nom de naixença era José Gonzalo Zulaica Arregui. Començà els seus estudis musicals el 1896 a Lekaroz (Nafarroa) i amb 11 anys va compondre la seva primera obra, Diana (1897), per a orquestra. El gener de 1903 professà en l’Orde caputxí. El 1908, després de fer-se capellà, estudià harmonia amb Ismael Echazarra, i va ampliar la seva formació musical a Barcelona amb el mestre Esquerrà en l’Acadèmia Granados i entre el 1912 i el 1918 va compondre l'obra Preludios vascos, un conjunt d'obres populars arreglades per a piano. Per aprofundir els seus coneixements sobre cant gregorià, el 1909 assistí a l'Abadia de Santo Domingo de Silos (Burgos), a la de Besalú i a la de Solesmes. Dos anys després realitzà un viatge a la República Argentina, on fundà diverses agrupacions per al cultiu de la música coral. La seva tasca musical és molt extensa i compren més de cent obres per a tota classe d'instruments. Algunes de les seves obres aconseguiren premis en diversos certàmens. Pels anys 1920 li fou atorgat per la Caixa d'Estalvis de Pamplona, vers la música basca per a clavecí i orgue, del segle xvii. La seva música es caracteritza per una gran riquesa melòdica, per la seva inspiració suaument romàntica i per un profund i sincer sentiment. El 1922 es traslladà a París per ampliar els seus estudis de contrapunt, harmonia, composició i fuga amb Eugene Cools. I tot i que aprengué euskera fora de casa va arribar el 1932 a ser euskaltzain, membre de la Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca).

La seva tasca com a folklorista és molt estimada pels especialistes, consistint en dos Cancioneros i en nombrosos estudis publicats en revistes musicals. El 1922 amplià els seus estudis a París amb el mestre E. Cools, i el 1924 féu un viatge a la República Argentina, on fundà diverses societats per el cultiu de la música coral. Fou professor del Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell, a Lekaroz, on residia, i on, entre els seus alumnes tingué a Hilario Olazarán. Va prendre part en diversos Congressos de música nacionals i internacionals. N'és un exemple la conferència Flora y fauna en la canción popular vasca, pronunciada el 29 de febrer de 1952 a la societat Amigos de los Jardines de Barcelona.[1] Les seves cançons, especialment, li valgueren justes reputacions, com la següent:

« <Lliures de tota influència popular, posseeixen una suau inspiració romàntica i un profund i sincer sentiment.> »

Un altre crític, parlant de les seves obres orquestrals, deia:

« <En l'obra del Pare Donòstia no es troba aquell artifici estèril i rebuscat d'una cromatisme rabiós, que tant sedueix a certs snobistes. Pel contrari, la seva música es mostra plàcida, sense ostentacions de sonoritat estrepitosa, però rica i feliç en la línia melòdica, que sura espontània i inspirada.> »

Part de l'obraModifica

Les seves obres són:

  • Cuatro cuadernos de preludios vascos, per a piano,
  • Andante, per a una Sonata vasca, per a piano,
  • Dotzae lieder, per a piano i violí,
  • Suite vasca (tres temps) per a orquestra,
  • Andante i Allegro (orquestra) sobre temes bascs,
  • Larraldeko Lorea, òpera en tres actes,
  • Un Cancionero, Paisaje, Suletino, per a orquestra,
  • Dues Danzas, per a orquestra de cambra,
  • Un poema per a cors, basat en Santa Cecília, d'Henri Gheon.

Diversos estudis folklorics i composicions per a grups corals, en basc, castellà i català.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Donostia,J. Flora y Fauna en la Canción Popular Vasca. Barcelona: José Porter, 1953. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jose Gontzalo Zulaika