Mitologia eslava: diferència entre les revisions

 

== Fonts ==

Al contrari del que passa amb la [[mitologia grega]] o la [[mitologia egípcia]], no s'han conservat fonts de primera mà que permetin l'estudi de la mitologia eslava. Malgrat alguns testimonis controvertits (com el ''[[Llibre de Veles]]''), no està provat que els eslaus tinguessin cap sistema d'escriptura abans que adoptessin el [[cristianisme]]. Les creences religioses i les tradicions eslaves es foren transmetent de manera oral durant generacions, i foren oblidades després de l'arribada del cristianisme. Tanmateix, s'hi conserven dades en diversos escrits dels primers missioners cristians que arribaren al territori eslau, tot i que l'interès que aquests missioners mostraren envers aquestes creences no fou gaire important ni gaire objectiu. Es conserven algunes restes arqueològiques (ídols, tombes, etc.), però no amplien massa les informacions ja existents. En les cançons folklòriques i en les llegendes populars dels pobles eslaus sobreviuen velles creences que remunten a l'antiga mitologia de vegades. Aquesta fragmentació de les fonts fa que la tasca d'establir les creences mitològiques dels antics eslaus sigui difícil i complexa, i dóna com a resultat nombroses interpretacions dolentes, confusions o simplement falsedats.

 

=== Documents escrits ===

No es tenen fonts escrites sobre la mitologia eslava abans que el poble protoeslàvic es fragmentés en eslaus occidentals, orientals i meridionals. Potser l'única excepció sigui les ''Històries'' d'[[Heròdot]], en què es mencionava la tribu dels [[neuri]] al nord llunyà, els individus de la qual, segons l'escriptor grec, es podien transformar en [[home llop|licantrops]]; d'altres estudiosos sostenen que Heròdot realment es referia a les antigues festivitats eslaves del [[carnaval]], en què grups de joves pul·lulaven pels pobles portant màscares i als quals se'ls deia de vegades ''vucari'' ('homes llop'). Tot plegat, el fet que els neuri siguin identificats amb els protoeslaus està encara per demostrar.

 

 

=== Restes arqueològiques ===

S'han descobert recentment nombroses estàtues de déus eslaus. El [[1848]], a la vora del riu Zburch, s'hi trobà una estàtua alta de pedra amb quatre caps sota un sol barret de pedra. A causa de la gran semblança amb la descripció que en féu [[Saxo Grammaticus]] del gran ídol del temple de Rügen, l'estàtua fou immediatament identificada com la representació de Svantevit, tot i que era clar que no podia ser el Svantevit original de Rügen. Moltes altres estàtues policefàliques es descobriren en diversos llocs. Una estàtua petita de quatre caps datada del {{segle|X}}, en os, fou desenterrada a les ruïnes de Preslav, la capital medieval dels tsars búlgars. A l'[[edat mitjana]] es descobrí en una illa del llac Tollensesee, prop de [[Neubrandenburg]], una estàtua de fusta amb dos caps de mida natural. En aquests paratges visqué la tribu eslava dels Dolenain, el nom dels quals encara s'empra en el nom del llac. A més a més, es trobà una estàtua tricèfala a [[Dalmàcia]], [[Croàcia]], en un turó anomenat ''Suvid'', prop del cim de la muntanya Dinara, anomenat ''Troglav''.

 

 

=== Folklore ===

Quan foren cristianitzats diversos pobles eslaus entre els [[segle VII|segles VII]] i {{Romanes|XII}}, la nova religió es convertí en la religió de l'elit; per tant, florí a les ciutats i entre la classe noble. Per a la majoria de la població eslava a l'[[edat mitjana]], que habitava les zones rurals, els vells mites continuaren sent forts. Els sacerdots cristians i els monjos destinats als països eslaus, sobretot a [[Rússia]], lluitaren durant segles contra el fenomen anomenat ''dvoievérie'' ('doble fe'). D'una banda, els camperols i grangers acceptaren el baptisme, les celebracions de misses i els dies sants de llur nova religió, però, d'una altra banda, continuen aferrant-se als antics ritus i als cultes pagans, àdhuc quan els vells déus i mites en què estaven basats havien estat oblidats per complet.

 

Això féu que els estudiosos analitzessin l'estructura del folklore ''per se'', desenvolupant una metodologia amb què pogueren reconstruir la mitologia perduda a partir d'aquesta estructura. Bàsicament, es poden dividir les referències folklòriques en dos grups:

 

* Festes populars, festivitats cristianes i creences populars sobre els sants. És clar l'exemple del profeta Elies, molt venerat als països eslaus, com a sincretisme de l'antic déu del tro, Perun. De la mateixa manera, es poden trobar restes dels antics déus en els cultes dirigits a altres sants, com sant Vit, sant Jordi, sant Blai, santa Maria o sant Nicolau. Així mateix, en diverses festes populars, com la de la primavera de Jare o Jurjevo i la festa d'estiu d'Ivanje o Ivan Kupala, totes dues lleugerament associades als dies sants del cristianisme, abunden elements precristians. Aquestes creences tenen un sentit religiós i sacralitzat de consideració per a les gents que encara les realitzen.

 

== Cosmologia ==

El concepte cosmològic de l'arbre de l'univers o de la vida (мировое дрeво), força típic entre els parlants de llengües indoeuropees, està present també en la mitologia eslava, en forma de roure, pi, bedoll o xiprer, arbres sagrats. El símbol mitològic de l'arbre és molt fort i ha sobreviscut al llarg dels segles en el folklore eslau després de l'arribada del cristianisme. Segons algunes llegendes, l'arbre creix al centre de l'univers, sobre la roca màgica Alàtir, situada a l'illa de [[Buian]], que sura en la mar i que té als seus peus tota mena d'animals ctònics. Hi ha tres nivells de l'univers localitzats a l'arbre: la copa representa el cel, el regne dels déus i cossos celestes, mentre que el tronc simbolitza el regne dels mortals. Aquests dos nivells sovint es combinaven en oposició a les arrels, que representaven l'inframón, el regne dels morts. En contraposició a les creences populars, sembla que el món dels morts per als eslaus, en realitat, era un lloc formós, ple de planes verdes i d'herba, on imperava l'eterna primavera. De vegades se'l coneixia com a ''Virei'' o ''Iri''.

 

* Leland, Charles Godfrey. Gypsy Sorcery and Fortune Telling. New York: University Books, 1962.

* Zajdler, Zoe. Polish Fairy Tales. Chicago, Ill: Follett Publishing, 1959.

* Singing Back The Sun: A Dictionary of Old Polish Customs and Beliefs, Okana, 1999.

* Szyjewski, Andrzej: Slavic Religion, WAM, Kraków, 2003.