Monosíl·lab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
Un '''monosíl·lab''' és una paraula que només té una [[síl·laba]]. Vet aquí uns exemples: «[[món]]», «[[són]]», «[[sol]]»...
El català té una densitat de monosíl·labs més gran que d'altres llengües llatines com el castellà, el francès o l'italià. Això és conseqüència de l'evolució de les paraules originals amb la caiguda de les vocals àtones finals (però que normalment respecta la ''a''). Per la mateixa raó té una gran quantitat de monosíl·labs acabats en consonant.
Línia 24:
* ''qu'': No és una paraula catalana, ja que l'única vocal que té és muda i no correspon a cap símbol ni a cap sigla.
* ''què'', ''guix'': Són monosíl·labs que no formen diftong, ja que la ''u'' és muda.
* ''R'' (sígla de [[Ramon]]): No és un monosíl·lab, ja que pronunciem ''er·ra'', dues síl·labes.
* ''J'' (símbol de [[Joule]], una unitat física): És un monosíl·lab. Malgrat que correspon a la paraula ''Joule'' i sembla que té dues síl·labes, és un símbol que correspon a una paraula manllevada del francès i la seva pronuncia en català és idèntica a l'original pronuncia francesa. En francès la ''e'' final normalment no es pronuncia i en aquest cas tampoc i les altres dues vocals sonen com una sola.
| |||