Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Imperi Austrohongarès''' o simplement '''Àustria-Hongria''' (en [[alemany]]: ''Österreich-Ungarn'', en [[hongarès]]: ''Osztrák-Magyar Monarchia'') fou un estat dual existent a [[Europa]] entre els anys [[1867]] i [[1918]], fruit de la unió del [[Regne d'Hongria]] i l'[[Imperi Austríac|Imperi d'Àustria]] amb l'''Ausgleich'' o [[Compromís austrohongarès]]. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la [[dinastia dels Habsburg]], que passaven a ser emperadors d'[[Àustria]] i reis d'[[Hongria]]. No existia una ciutadania única comuna a tot l'Imperi sinó que era en funció del Regne o Imperi al qual pertanyien. L'únic que compartien eren les finances, l'exèrcit i la política exterior. Per la resta, els dos estats actuaven formalment com a estats independents amb seu governamental a cadascuna de les seves respectives capitals, [[Viena]] i [[Budapest]]. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve''. També era coneguda com la ''Monarquia Dual'' o ''Monarquia Imperial i Reial (''en [[alemany]]'': "Die im Reichsrat vertretenen Königreiche und Länder und die Länder der Heiligen Ungarischen Stephanskrone"''; ''' en [[hongarès]]: ''"'''''<nowiki/>''A Birodalmi Tanácsban képviselt királyságok és országok és a Magyar Szent Korona országai").''

 

 

Àustria-Hongria va crear-se el [[1867]] arran d'un compromís entre la noblesa d'[[Hongria]] i l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]] per tal de mantenir l'antic [[Imperi Austríac|Imperi d'Àustria]], establert el [[1806]], després de l'abolició del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] per part de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]]. Durant els seus cinquanta anys d'existència, l'imperi va viure una època de ràpid creixement econòmic i de modernització, i també de reformes polítiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven.

L'economia austrohongaresa va canviar profundament durant l'època de la monarquia dual. El procés tecnològic accelerà la [[indústria|industrialització]] i el creixement de les ciutats. Davant del desenvolupament del capitalisme, les antigues institucions feudals començaren a desaparèixer. El creixement econòmic va centrar-se en un principi a la rodalia de [[Viena]] (l'actual [[Àustria]]) i a les regions [[alps|alpines]] i [[Bohèmia]]. Durant els darrers anys del {{segle|XIX}}, el creixement econòmic va estendre's també cap a les planes d'[[Hongria]] i les regions dels [[Carpats|Càrpats]]. Dins de la monarquia, les regions occidentals acostumaven a estar molt més desenvolupades que les orientals. Com a mostra del ràpid creixement econòmic, el PNB ''per capita'' va incrementar-se un 1,45% cada any entre [[1870]] i [[1913]]. Un nivell de creixement comparable al d'altres països com ara [[Gran Bretanya]] (1,00%), [[França]] (1,06%) i [[Alemanya]] (1,51%). Tanmateix, l'economia de la monarquia en el seu conjunt encara es trobava per darrere de les economies d'altres potències, ja que havia començat més tard la seva modernització. Així, Gran Bretanya tenia un PNB tres vegades superior a l'austrohongarès i Alemanya, el doble. Per altra banda, hi havia importants diferències de nivell econòmic entre les diferents regions.

 

 

 

Després de [[1879]], el govern austrohongarès va començar a renacionalitzar la xarxa ferroviària, principalment a causa de l'aturada del creixement econòmic durant la depressió mundial dels anys [[1870]]. Entre [[1879]] i [[1900]], es van construir més de 25.000 nous km a tot l'imperi, fent arribar el tren a les regions més orientals.