Monte San Giorgio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
}}
El '''mont San Giorgio''' és una muntanya boscosa de forma piramidal al [[cantó de Ticino]] de [[Suïssa]]. S'eleva fins a una alçada de 1.097 m. Està envoltat per dos braços del llac Ceresio ([[llac de Lugano]], a 271 metres d'altitud), a la frontera amb [[Itàlia]].
== Història ==
Segons la llegenda, un [[ermità]], sant Manfred, hauria viscut al cim del mont San Giorgio. Aquesta persona, nascuda de família noble, va viure al {{segle|XIII}}. D'aquest sant, se'n conserva el cos en una església a prop, i se li van atribuir alguns miracles. Les pintures d'aquesta església evoquen tals [[miracle]]s.
== Lloc ==
Al voltant del mont San Giorgio es van classificar dos llocs, l'un per les autoritats suïsses, pels seus paisatges, i un altre de menor extensió, per la [[UNESCO]], a causa de la presència de fòssils del [[Triàsic]].
▲Al voltant del mont San Giorgio es van classificar dos llocs, l'un per les autoritats suïsses, pels seus paisatges, i un altre de menor extensió, per la [[UNESCO]], a causa de la presència de fòssils del [[Triàsic]].
Per les autoritats del [[cantó de Ticino|Ticino]], el Pla de Desenvolupament Cantonal (PDC) identificà aquest territori com una Àrea de paisatge protegit (ZPP). El lloc també es troba classificat per la [[UNESCO]] com a lloc natural del [[Patrimoni de la Humanitat]]. Aquesta classificació, que va ser feta el [[2003]], es basa en els fòssils que daten del [[Triàsic]] (230 a 245 milions d'anys) i que se'n troben a la cara nord.
Linha 27 ⟶ 25:
== Geologia ==
La [[litografia]] del mont San Giorgio està formada per diferents capes de roques que es divideixen en dos grups diferents, el sòcol cristal·lí i la cobertura sedimentària. Desplaçant-nos cap al cim de la muntanya, trobem formacions rocoses més tardanes.
El sòcol cristal·lí es compon d'una roca metamòrfica, que es remunta al període [[precarbonífer]]. Es compon de [[gneis]] d'origen sedimentari ([[paragneis]]) i magmàtic ([[ortogneis]]). Aquesta unitat no és visible, ja que només aflora en nivells prou baixos.
El període [[Triàsic]] està marcat per l'aparició de nombroses fractures al supercontinent [[Pangea]]. Entre el continent africà al sud i el continent euroasiàtic al nord, es va formar una conca que es va inundar formant el mar anomenat ''[[Tetis]]''. La conca del Tetis va continuar augmentant fins que va assolir la màxima extensió durant el [[Juràssic]]. Això explica el canvi en les seqüències del mont San Giorgio de les roques volcàniques del [[Magma (vulcanisme)|magma]] (del sòcol).
▲El sòcol cristal·lí es compon d'una roca metamòrfica, que es remunta al període [[precarbonífer]]. Es compon de [[gneis]] d'origen sedimentari ([[paragneis]]) i magmàtic ([[ortogneis]]). Aquesta unitat no és visible, ja que només aflora en nivells prou baixos.
Les roques amb fòssils afloraren a [[Suïssa]], al mont San Giorgio, i també a la zona italiana immediatament adjacent a la regió de [[Besan]].
▲El període [[Triàsic]] està marcat per l'aparició de nombroses fractures al supercontinent [[Pangea]]. Entre el continent africà al sud i el continent euroasiàtic al nord, es va formar una conca que es va inundar formant el mar anomenat ''[[Tetis]]''. La conca del Tetis va continuar augmentant fins que va assolir la màxima extensió durant el [[Juràssic]]. Això explica el canvi en les seqüències del mont San Giorgio de les roques volcàniques del [[Magma (vulcanisme)|magma]] (del sòcol).
▲Les roques amb fòssils afloraren a [[Suïssa]], al mont San Giorgio, i també a la zona italiana immediatament adjacent a la regió de [[Besan]].
En el Triàsic mitjà, amb un clima subtropical, es va desenvolupar una llacuna d'un centenar de metres de profunditat, protegida i separada del mar per un escull.
La muntanya ha conservat en els seus estrats mineralitzats milers de fòssils que van ser descoberts en el [[segle XIX]]. La investigació de les universitats de [[Zuric]] i [[Milà]] ha demostrat que aquest era un lloc d'una riquesa bastant excepcional.
Fins ara, se n'han trobat més de 10.000 exemplars, entre aquests 30 espècies de [[rèptils]] (en la seva majoria marins; alguns n'assoleixen una longitud de sis metres), 80 espècies de peixos i 100 espècies d'[[invertebrat]]s (incloent-hi insectes molt rars), i molts microorganismes fòssils. Són fòssils que reflecteixen la vida marina i terrestre del lloc perquè la llacuna estava propera a la terra.
Alguns són únics i se'ls van assignar noms que recorden llocs, com Serpiano, Meriden o Ceresio: ''Daonella'' ''serpianensis'', ''Serpianosaurus mirigiolensis'', ''Tanystropheus meridensis'', ''Ceresiosaurus'', etc.
Se'n poden admirar algunes de les més interessants mostres al Museu de Meriden.
| |||