Motor dièsel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Dieselmotor vs.jpg|miniatura|Figura 1. Un motor dièsel del 1906.]]
El '''motor dièsel'''<ref>{{GEC|0228231|motor dièsel}}</ref> és un tipus de [[motor de combustió interna]] que utilitza com a combustible [[gasoil]] seguint el cicle termodinàmic Dièsel. El seu rendiment real és d'entre un 35% i un 40% i és molt utilitzat per a propulsar vehicles.
== Història ==
El motor dièsel va ser inventat per l'enginyer Alemany [[Rudolf Diesel]], que el va patentar l'any [[1892]] a Alemanya, Suïssa, el Regne Units i els Estats Units.<ref>[http://www.google.com/patents/about?id=oV5wAAAAEBAJ METHOD OF AND APPARATUS FOR CONVERTING HEAT INTO WORK], United States Patent No. 542,846, Filed Aug 26 1892, Issued July 16, 1895, Inventor Rudolf Diesel of Berlin Germany</ref> El motor Dièsel és provat el [[1903]] per [[Rudolf Diesel]], [[Adrian Bouchet]] i [[Frederic Dyckhoff]] en un canal francès.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Transactions: Series A., Volum 70 |url=http://books.google.cat/books?id=W10JAQAAMAAJ&q=Rudolf+Diesel,+Adrian+Bochet+Frederic+Dyckhoff&dq=Rudolf+Diesel,+Adrian+Bochet+Frederic+Dyckhoff&source=bl&ots=ZNC5KcXJzy&sig=ReRw1I0kSEEt52Id5zEyqxJJTuo&hl=ca&sa=X&ei=p1lGUI3fKIit0QXu6oHIBA&ved=0CDAQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Institute of Marine Engineers, Its |data=1958 |pàgines=p.45 |isbn=}}</ref>
Linha 15 ⟶ 14:
== Avantatges i desavantatges respecte als motors de benzina ==
<br />[[Fitxer:Model Engine Luc Viatour.jpg|miniatura|Figura 3. Maqueta escolar d'un motor dièsel.]]
En els motors de gasolina s'injecta el carburant d'un sol cop i es fa explotar, gran part de l'energia s'escapa en forma de calor per les parets, ja que no té temps d'empènyer el pistó. En el dièsel, la combustió és més continuada. La "pedalada" és més seguida en el recorregut, no tan brusca, millorant notablement el rendiment.
En els motors de gasolina, el combustible es barreja amb l'aire abans d'entrar a la cambra de combustió. La temperatura del cilindre no pot ser gaire alta, ja que la barreja s'inflamaria. Els motors dièsels no tenen aquesta limitació i la temperatura de la combustió és més alta. Notar que el rendiment d'un motor tèrmic depèn de la màxima temperatura del cicle.
Linha 36 ⟶ 35:
Les millores en els productes metal·lúrgics han permès fabricar motors Dièsel amb masses i pesos més petits. Els darrers anys han experimentat un gran creixement en el sector automobilístic i interès en l'aeronàutic esportiu (<500[[Cavall de vapor|cv]]). Dos avenços tecnològics han contribuït aquest canvi:
* [[Injecció electrònica]]: la injecció del combustible a la cambra de combustió sempre ha estat el gran problema a resoldre. Per donar una idea, hem d'injectar 200 vegades per segon, uns pocs mil·ligrams de carburant a una pressió de 20 atmosferes (la que obtenim a 200 m per sota el mar). La quantitat de combustible ha de ser estequiomètricament precisa, amb un error de 0,01 mil·ligrams, per no generar males combustions, quantitat que depèn de la pressió, temperatura d'entrada, revolucions del motor, etc. És tal la dificultat tècnica que sovint els suposats avantatges dels motors dièsels han quedat anul·lats per la impossibilitat d'obtenir una correcta injecció del combustible. Des dels anys 90 hi ha una generació d'injectors gestionats electrònicament, capaços de complir amb més precisió i en un rang més ampli de condicions. De molts sistemes desenvolupats, destaquen el "common rail". La pressió necessària per injectar el cabal necessari a l'interior de la cambra de combustió s'obté amb l'acció de l'anomenada bomba d'injecció.
* [[Turbocompressor]]: si comprimim l'aire a l'entrada del pistó, podrem introduir més quantitat d'aire i cremar més combustible per cicle, augmentant la potència amb les mateixes rpm. Òbviament el motor ha de ser reforçat estructuralment, però els motors dièsels ja ho són per pròpia necessitat. Aquest dispositius eren costosos de construir, mantenir i gestionar, i sols eren utilitzats en motors d'altes prestacions (avions militars, cotxes esportius...). Amb la millora de materials, tècniques i gestió electrònica, s'han popularitzat. Avui en dia quasi tots els dièsels compten amb turbo-compressors, equiparant-los als motors de gasolina en la relació pes/potència. El turbocompressor funciona acoblat a una turbina accionada pels gasos d'escapament.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Tecnologia Industrial 2 |llengua=català|editorial=MacGraw-Hill|data=2008|pàgines=p.47 |isbn=9788448161576}}</ref>
== Vegeu també ==
{{Projectes germans}}
* [[Rudolf Diesel]]
* [[Creueta (motor)]]
* [[Motor de combustió]]
* [[Gasoli]]
== Referències ==
| |||