Multitasca: diferència entre les revisions

Una altra raó per a la multitasca és el disseny de computació en temps real de sistemes, on hi ha un seguit d'activitats externes no relacionades necessàriament, per a ser controlat per un sistema amb un únic processador. En aquests sistemes un sistema d'interrupció jeràrquica és, juntament amb la prioritat, una eina per assegurar que les activitats clau se'ls dona una major proporció de disposició del temps de procés, assegurant així l'execució de processos importants.

Com a multitasca millora molt el rendiment dels ordinadors, els programadors van començar a implementar aplicacions com a conjunts de processos cooperants (per exemple, un procés de recopilació de dades d'entrada, les dades d'entrada de processament d'un procés, un procés escrivint resultats en el disc). Això, però, requereix algunes eines per permetre que els processos intercanviïn de dades de manera eficient.

Els fils ([[thread]] en anglès) van néixer de la idea que la forma més eficient per als processos que cooperen per intercanviar dades seria compartir la totalitat del seu espai a la memòria. Per tant, les discussions són efectivament els processos que s'executen en el mateix context de la memòria i altres recursos comparteixen amb els seus processos pare, com els arxius oberts. Fils es descriuen com processos lleugers perquè la commutació entre els fils no implica canviar el context de memòria (un canvi de context endarrereix molt l'execució).

Si bé les discussions s'han programat de forma preventiva, alguns sistemes operatius proporcionen una variant de fils, anomenats fibres, que es programen de forma cooperativa. En els sistemes que no proporcionen fibres, una aplicació pot implementar les seves pròpies fibres mitjançant trucades repetides a les funcions dels treballadors. Les fibres són més lleugers que els fils, i una mica més fàcil de programar, encara que tendeixen a perdre part o la totalitat dels beneficis de les discussions en les màquines amb múltiples processadors.

Amb els anys, els sistemes multitasca s'han refinat. Els [[sistemes operatius]] moderns generalment inclouen mecanismes detallats per a la priorització dels processos, mentre que el multiprocessament simètric ha introduït noves complexitats i capacitats.