Muzaffàrida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
1) Abu Bakr, que va estar al servei de l’atabek de Yadz. Fou enviat per l’atabeg a ajudar a Hulagu Khan contra Bagdad (1258) amb un cos de 306 homes i en la marxa del khan per Pèrsia; Després de la conquesta de Bagdad fou enviat a la frontera mameluca i fou mort en batalla amb els àrabs de Khafaja, vers 1260. No va deixar fills.
2) Muhammad, el segon fill, va substituir al seu germà com a lloctinent de l’atabek de Yadz, i va exercir fins a la seva mort en data desconeguda, sense deixar tampoc fills, segons es diu.
3) Mansur va viure a Maybud prop de Yadz; no consta que exercis funcions al servei de l'atabek. Va tenir tres fills:
a) Mubariz al-Din Muhammad, el gran dels tres germans, va deixar al menys un fill de nom Amir Badr al-Din Abu Bakr el qual fou el pare de [[Shah Sultan]]
b) Zayn al-Din Ali
c) [[Al-Muzaffar ben Mansur|Sharaf al-Din al-Muzaffar]], ancestre directe de la dinastia.
Línia 17:
La successió fou letal per Mubariz; va afavorir al seu nét Shah Yahya, fill de Shah Muzaffar (governador de Yedz, mort el 1353), en perjudici dels fills propis els quals aliats a un cosí, Shah Sultan, nét de Muhammmad ibn Ghiyath al-Din, el van deposar i cegar a [[Isfahan]] (agost de 1358) i va morir als darrers dies del 1363 o primers del 1364. Shah Shudja, el segon fill, governava [[Kirman]] (des de 1353) i fou el successor però altres membres tenien territoris en feu, especialment el seu germà Shah Mahmud (governador d'Isfahan i [[Abarkuh]]) i l'altra germà Sultan Ahmed (governador de Kirman des de 1358 quan Shudja va passar al Fars amb Shiraz, la capital). El fill de Shah Muzaffar, Shah Yahya, governava a Yedz. El 1363 Shah Mahmud d'Isfahan es va revoltar, es va aliar a Shah Yahya i als [[jalayàrides]] i va rebutjar una campanya de càstig de Shah Shudja que pretenia atacar Isfahan, i va entrar a Shiraz ocupant la direcció suprema de la dinastia (1364). Shah Shudja es va apoderar llavors del Kirman en perjudici del seu germà Sultan Ahmed i l'estiu de 1366 va reconquerir Shiraz i Shah Mahmud va haver de retornar a Isfahan. Degut a l'amenaça de Shah Shudja de marxar sobre Isfahan, Sha Mahmud finalment va reconèixer la supremacia del seu germà. El 1368/1369 Shah Shudja va rebre també un diploma del califa abbàssida del Caire.
El 1374 Sultan Uways es va revoltar contra el seu pare Shah Shudja i Shah Mahmud li va donar suport. Per un moment Sultan Uways va dominar Shiraz però mort Shah Mahmud el [[13 de març]] de [[1375]], Shah Shudja la va recuperar sense lluita. Llavors, ja senyor de Fars i Isfahan, aprofitant la mort del jalayàrida [[Shaykh Uways]], el 1375, va fer campanya contra l'Azerbaidjan i va ocupar [[Tabriz]], [[Regió del Karabakh |Karabagh]], [[Arran (regió)|Arran]] i [[Nakhtxivan |Nakhitxevan]], però a l'arribada de l'hivern es va haver de retirar al Fars. La seva següent campanya fou contra Yedz on governava Shah Yahya, i va posar al capdavant de l'expedició a Shah Mansur, germà de Shah Yahya, que durant la campanya es va passar al seu germà. Shah Shudja va haver d'anar personalment a Yedz on va derrotar a Shah Yahya. Shah Mansur mentre havia buscat l'ajut dels jalayàrides i amb aquest suport es va poder instal·lat a [[Shushtar]] des d'on va combatre al atabeg de [[Lur-i Buzurg]], aliat de Shah Shudja. Aquest va fer una campanya desafortunada contra Shah Mansur i va morir a la tornada el [[9 d'octubre]] de [[1384]].
El seu successor a Shiraz fou el seu fill Zayn al-Abidin però en les disposicions successòries retornava el Kirman al seu germà Sultan Ahmad que el 1385 va reconèixer la sobirania de Tamerlà. Zayn al-Abidin va perdre Isfahan davant Shah Yahya amb el suport de la població i va atacar Shiraz si bé no la va poder ocupar. Però Zayn al-Abidin va atacar Isfahan, el va derrotar i hi va posar un governador de confiança. El 1387 [[Tamerlà]] es va presentar a la zona i Zayn al-Abidin va fugir cap a l'[[Iraq]] però fou fer presoner per Shah Mansur de Shushtar i empresonat. Tamerlà va nomenar al seu lloc a Shiraz a Shah Yahya; Sultan Ahmed fou confirmat al Kirman i Sultan Abu Ishaq, fill de Sultan Uways va rebre [[Sirdjan]], sempre com a vassalls.
Línia 23:
Però al retirar-se Tamerlà, Shah Mansur de Shushtar, va ocupar Shiraz expulsant a Shah Yahya que va fugir a Yedz. Shah Yahya es va aliar a Sultan Ahmad de Kirman i a Zayn al-Abidin, que s'havia escapat del captiveri i havia assolit el poder a Isfahan. La coalició, des-coordinada, fou derrotada per Shah Mansur, el gener o febrer de 1391. Zayn al-Din fou capturat i cegat i Isfahan fou ocupada. Va passar uns mesos atacant els territoris de Yedz i Kirman i va buscar una aliança contra Tamerlà que no va aconseguir. Finalment va morir en combat contra les forces de Tamerlà el 1392/1393.
El 1393 Tamerla va donar orde d'executar a tots els prínceps (Sultan Ahmad, Sultan Abu Ishaq i Shah Yahya). Dos prínceps van salvar la vida: Zayn al-Abidin i el seu germà Sultan Shibli, que havien estat cegats, però foren enviats presoners a [[Samarcanda]]. Fars i Isfahan foren donats al fill de Tamerlà [[Umar Shaykh]]. Kirman fou cedit a l'''amir'' de la tribu [[Barlas]] (la tribu de Tamerlà) Edigü.
El [[1405]] a la mort de Tamerlà, un fill de Zayn al-Abidin, Sultan Mutasim, va intentar conquerir Isfahan però va morir em combat vers 1409.
| |||