Cua de cavall grossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 14:
Aquest [[equiset]] és el més gran dels que hi ha als Països Catalans, perquè, sovint, arriba a un metre d'alçada i de vegades a la d'un home. És una planta '''herbàcia''' sense flors, de posat summament característic, per la seva arrel i el [[rizoma]], que creix en llocs humits. Els '''rizomes subterranis''', de color bru fosc, són llargs i grossos, i en la seva part més jove estan coberts de pèls bruns curts i molt fins.
Les '''tiges principals''' d'un blanc d'ivori, gruixudes amb '''verticils''' de nombroses ramificacions verdes; '''beines''' foliars amb 15-35 dents. Aquestes tenen d'1 a 15
Les '''tiges fèrtils''' són més curtes, de 6 a 15 mm de diàmetre, i es desenvolupen abans que les estèrils, tenen les beines campanulades, d'1, 5 – 4
Les '''tiges estèrils''' són fistuloses, amb el conducte central molt ample i amb les beines aplicades; ramificacions verticil·lades, molt nombroses, simples, plenes, amb beines curtes acabades fent 4 dents.
Línia 22:
Les '''fulles''' sorgeixen en uns nusos presents a la tija, que semblen recoberts d'un revestiment escamós. De cada nus sorgeixen de vint a trenta fulles.
Quant a la '''repartició de sexes''', l'equiset es reprodueix per mitjà d'espores, que s'emmagatzemen als esporangis. Les fulles que porten els esporangis tenen la figura d'un petit escut arrodonit o poligonal sostingut per un peu que s'uneix a elles pel seu centre; dels marges d'aquest escut sorgeixen els '''esporangis''', que s'obren mitjançant una fissura longitudinal. Aquestes fulles esporangíferes es reuneixen formant una espiga, de 3 a 5
== Farmacologia ==
| |||