Al-Ula: diferència entre les revisions

Abans de l'islam era un pròsper centre comercial de la ruta de caravanes que sortia de Síria cap al sud passant l'Hidjr (moderna Madain Salih que estava a 18 km al nord d'al-Ula). En temps de [[Mahoma]] era una modesta població on el profeta hauria pregat en el seu camí de la Meca a [[Tabuk]]. Ibrahim ibn Shudja al-Hanadi al segle XIII diu que era una ciutat petita dotada d'una fortalesa i governada per un ''amir''; a l'edat mitjana es creu que la ciutat àrab d'al-Mabiyat, que va esdevenir el principal centre comercial de la zona, estava situada a uns 20 km d'al-Ula (si ha estat ben identificada). [[Ibn Battuta]] diu que els pelegrins que anaven a la Meca paraven a al-Ula. La ciutat d'al-Mabiyat va declinar al segle XII o XIII (abans de 1230) i al-Ula va tornar a ressorgir; es van fer construccions que van utilitzar antigues pedres de Dedan i Lihyan, i va esdevenir altre cop el principal centre regional. La fortalesa fou restaurada pels otomans (pel governador de [[Damasc]]) al segle XVII. Charles Doughty hi va passar el 1876 i van seguir altres europeus. El ferrocarril de l'Hedjaz passava prop d'al-Ula (1901-1908) on hi havia una estació després abandonada. Al segle XX el centre de la ciutat es va establir al darrere de la ciutat antiga i progressivament el poble va abandonar les cases a la part vella; la darrera família va marxar el 1983 i el darrer servei a la vella mesquita es va fer el 1985; les ruïnes de ciutat medieval i de l'establiment dedanita-lihyanita queden dins del terme de la moderna ciutat. Un estudi de les inscripcions es va fer el 1968 per un equip de la Universitat de Londres.

 

* Abdul Rahman Ansary, Ḥusayn Abu Al-Ḥassān, ''The civilization of two cities: Al-ʻUlā & Madāʼin Sāliḥ'', 2001, {{ISBN|9960930106}}, {{ISBN|9789960930107}}