Edith Lagos Sáez: diferència entre les revisions

'''Edith Lagos Sáez''' ([[RegióAyacucho (ciutat)|Ayacucho]], [[regió d'Ayacucho|Ayacucho]], [[27 de novembre]] de [[1962]] - [[OcobambaUmaca]], [[Regióregió d'Apurímac|Apurímac]], [[3 de setembre]] de [[1982]]) va ser una [[guerrillera]] [[peruans|peruana]], que va formar part dels inicis de l'organització maoista [[Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso|Sender Lluminós]].

Filla d'un comerciant d'Ayacucho,<ref name="EDI">{{ref-web |url= http://www.eldiariointernacional.com/spip.php?article525 |títol= Más allá de la muerte de Edith Lagos |obra= ElDiarioInternacional.com |nom= Victoria |cognom= Guerrero |llengua= castellà |data= 22 setembre 2066 |consulta= 7/8/2020}}</ref> va sernéixer el 27 de novembre de 1962 en aquesta mateixa ciutat<ref>{{ref-web |url= https://peru21.pe/politica/terrorista-edith-lagos-trending-topic-jueves-murio-1982-73464-noticia/ |títol= ¿Por qué la terrorista Edith Lagos fue trending topic este jueves cuando murió en 1982? |obra= Peru21.pe |data= 21 abril 2017 |llengua= castellà |consulta= 7/8/2020}}</ref> peruana de la serralada andina sent la sisena de set germans.<ref name="caro">{{Ref-publicació |format= pdf |url= http://www.verdadyreconciliacionperu.com/admin/files/articulos/1901_digitalizacion.pdf |article=Ser mujer, joven y senderista. Memorias de género y pánico moral en las percepciones del senderismo |cognom=Caro Cárdenas |nom=Ricardo |data=2006 |publicació=Allpanchis |exemplar= núm. 67 |llengua= castellà}}</ref> Va rebre una educació tradicional en un col·legi de monges de la seva ciutat natal. Va formar part de les lluites dels escolars contra les reformes en l'escala de qualificació escolar. En aquest sentit, en el seu darrer curs de secundària, es va integrar al Comitè Coordinador i Unificador del Moviment Estudiantil Secundari (CCUMES), creat pels escolars de la zona. Aquests enfrontaments van tenir un fort impacte en la regió a finals de la dècada de 1970, ja que van costar la mort d'alguns escolars, així com la repressió de la zona.

El 1979 es va mudar a Lima per estudiar [[Dret]]<ref name="EDI"/> a la [[Universitat de San Martín de Porres]], estudis que va abandonar. A l'any següent va tornar a Ayacucho i es va integrar als destacaments urbans de [[Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso|Sender Lluminós]] (SL), de manera que va participar a les accions inicials d'aquesta organització armada.<ref>{{Ref-publicació |formatname= pdf |url= http:"caro"//www.verdadyreconciliacionperu.com/admin/files/articulos/1901_digitalizacion.pdf |article=Ser mujer, joven y senderista. Memorias de género y pánico moral en las percepciones del senderismo |cognom=Caro Cárdenas |nom=Ricardo |data=2006 |publicació=Allpanchis |exemplar= núm. 67 |llengua= castellà}}</ref> El 24 de desembre de 1980, set mesos després d'iniciar la lluita senderista, va ser capturada i acusada de participar en diferents atemptats dinamiters a Ayacucho. Un dia després de la seva detenció, va ser presentada públicament. Una foto d'aquell moment formaria part posteriorment de ''Yuyanapaq'', l'exposició fotogràfica de la [[Comissió de la Veritat i Reconciliació]] del Perú. Després d'un breu trasllat a Lima, va ser reclosaempresonada a laal [[presó d'Ayacucho|Centre de HuamangaReclusió i Adaptació Social]] (CRAS) d'Ayacucho.<ref name="EDI"/> A la presó, juntament amb la també senderista [[Carlota Tello Cutti]] (nascuda l'any 1960),<ref name="caro"/> es va dedicar a realitzar activitats de difusió i propaganda de la lluita comunista. El 25 de juliol de 1981, un poema seu, presentat sota pseudònim, va obtenir el primer lloc en un concurs de composició i poesia de l'Institut Nacional de Cultura d'Ayacucho. A l'assalt del 3 de març de 1982 que la guerrilla va dirigir contra aquest centre penitenciari, va ser un dels 304 presos que van aconseguir escapolir-se, dels quals aproximadament 70 eren senderistes.<ref>{{Ref-llibre|editor=Comissió de la Veritat i la Reconciliació |títol=Informe final |format= pdf |url=http://www.cverdad.org.pe/ifinal/pdf/TOMO%20II/CAPITULO%201%20-%20Los%20actores%20armados%20del%20conflicto/1.1.%20PCP-SL/Cap%20II%20SL%2080-82%20lA%20GUERRA%20POPULAR.pdf |any=2003 |editorial=|isbn=|lloc=|pàgina=36|llengua=castellà|capítol=Los inicios de la denominada «guerra popular» del PCP-SL}}</ref>

Al poc temps, juntament amb Tello, es va traslladar a [[Andahuaylas]], per reforçar el treball de l'organització en aquella zona. Entre altres accions, el 18 de juliol de 1982, va participar en la presa d'Ocobamba, en què va morir un [[Guàrdia Civil del Perú|guàrdia civil]]. El 3 de setembre va morir en un confús tiroteig amb la [[Guàrdia Republicana del Perú]] a [[Umaca]], quan es disposava a emprendre una emboscada a una patrulla.<ref name=":0">{{ref-web |títol=Duelo multitudinario en el entierro de una dirigente guerrillera peruana |url= https://elpais.com/diario/1982/09/15/internacional/400888817_850215.html |obra= ElPaís.com |data= 15 setembre 1982 |consulta= 31/12/2019 |llengua=castellà}}</ref> Segons una versió, es trobava amb el seu xicot, qui li donava classes de conduir. Com a part de la lliçó, tots dos van voler robar una camioneta. En el moment d'intentar-ho, la policia va intervenir-hi i la va abatre, mentre que la seva parella va aconseguir fugir.<ref>{{Ref-web|url=http://books.google.ca/books?id=5Rjve18dtaYC&pg=PA241&lpg=PA241&dq=%22Edith+Lagos%22&source=bl&ots=KSzm1wZOW2&sig=Q0tjmEuJtulVxxPAiFW51TGvcxQ&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#PPA240,M1|títol=The Shining Path: A History of the Millenarian War in Peru|consulta=3/12/2008|cognom=Gorriti |nom=Gustavo|enllaçautor=Gustavo Gorriti Ellenbogen |cognom2=Kirk |nom2= Robin |any=1999|editor=UNC Press|pàgines=240–241|llengua=anglès|isbn=978-0-8078-4676-6}}</ref> Una altra versió indica que va ser assassinada després de ser detinguda.<ref name=":0"/> Les seves restes van ser traslladades a Ayacucho, on van ser enterrada amb una gran assistència de públic.<ref name="EDI"/><ref>{{Ref-llibre|cognom=Ríos|nom=Jerónimo|cognom2=Sánchez|nom2=Marta|títol=Breve historia de Sendero Luminoso|url=https://books.google.es/books?id=scg6swEACAAJ& |data= desembre de 2017 |editorial=Catarata |isbn=9788490973950 |editor=|lloc=|pàgines=83|llengua=castellà|capítol=Los años de la violencia en Perú. Década de 1980}}</ref> Més tard, l'[[Escamot Rodrigo Franco]] va bombardejardinamitar la seva tomba.,<ref>{{ref-web |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=940DE3D6143EF932A1575BC0A96E948260 |títol=Peru Offers Law to Combat Terror|cognom=Riding|nom=Alan|data=21 agost 1988|obra=New York Times |consulta= 4/12/2008 |arxiudata= 4 desembre 2008 |arxiuurl=https://www.webcitation.org/5cnrjOKqf?url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=940DE3D6143EF932A1575BC0A96E948260|llengua=anglès}}</ref> acte que s'ha produït fins a tres vegades.<ref name="EDI"/>