Batalla de Kursk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 43:
El sector sud, al comandament de [[Nikolai Vatutin|Vatutin]], comptava amb un nombre d'unitats similar: cinc exèrcits d'infanteria (38è, 40è, 69è, 6è de la Guàrdia i 7è de la Guàrdia), un exèrcit de tancs, el Primer de la Guàrdia, i un grup aeri, el Segon, i a la reserva comptava amb un cos de tiradors i un de carros. En total sumava 5.778 peces d'artilleria i 1.304 carros de combat. Finalment a la rereguarda, el Front Estepa sota les ordres de [[Ivan Kóniev|Kóniev]], que actuaria com a reserva gegantina d'efectius, i que comptava amb les següents unitats: el 27è, 47è, 53è i 5è Exèrcit de la Guàrdia; un exèrcit de carros (el 5è Exèrcit de carros de la Guàrdia) i un grup aeri el cinquè sumant-li a això també tres cossos d'exèrcit de cavalleria, dos de carros i un motoritzat.
 
L'ofensiva alemanya és ajornada diverses vegades, ja que [[Adolf Hitler|Hitler]] volia que els nous tancs pesats [[Panzer VI Tiger|Tiger I]], [[Panzer V Panther|Panther]] i [[Ferdinand (tanc)|Ferdinand]] entressin en acció, per la qual cosa l'ofensiva es va ajornar novament per al mes de juny de 1943 per culpa del temps. Els [[Tercer Reich|alemanys]] despleguen 900.000  homes amb 2.700 vehicles entre tancs, canons autopropulsats, [[Semieruga|semierugues]], [[Caçatancs|caçacarros]], etc., 2.050 avions i 10.000 peces d'artilleria. Per la seva banda els soviètics reuneixen 1.300.000  homes, 3.300 carros de combat i 2.600 avions i 20.000 peces d'artilleria repartits en tres fronts independents (els russos organitzaven les seves unitats de manera diferent, un exèrcit soviètic equivalia en mida a un cos d'exèrcit alemany, i un front a una mica més que un Exèrcit alemany, passant una cosa similar amb les divisions).
 
[[Fitxer:Eastern Front 1943-02 to 1943-08.png|miniatura|esquerra|Front de l'est de febrer a agost de 1943]]
Línia 124:
Com a resultat final tenim una estrepitosa derrota alemanya, que malgrat haver tingut un nombre de baixes inferior als soviètics, aquests últims varen substituir els morts i ferits i material perdut, gràcies al fet que la indústria soviètica va seguia produint en grans quantitats, i cada vegada amb més qualitat, fins al punt de superar els alemanys, que poc a poc anirien baixant la qualitat del seu material i del reclutament dels seus homes. Per empitjorar les coses als alemanys, després de recuperar el territori perdut durant l'ofensiva alemanya, els soviètics varen trobar-se que, la majoria dels carros de combat i canons avariats i danyats encara estaven dispersats pel camp de batalla, i gràcies als equips de recuperació els van ficar ben aviat en circulació. Si a això hi sumem els nous carros que varen arribar de les factories dels [[Urals]] i dels que disposaven abans de la batalla i alguns d'alemanys que varen ser recuperats i posats al servei dels russos, el números es disparen, sent tot el contrari per als alemanys, que tots els carros que perden no els recuperen, i el pitjor és que les unitats per a reemplaçar-los són poquíssimes, i les dotacions per als mateixos també.
 
Amb tot, aquesta victòria, no va ser un camí de roses, ja que quan la batalla va acabar, gran part de les divisions que participaren en els duríssims combats de juliol i agost estaven reduïdes en alguns casos a poc més de 2.000  homes. Aquest fet no només era evident en el bàndol guanyador, sinó també en els vençuts que tot i no patir tantes baixes també varen veure com les seves divisions estaven reduïdes a nombres similars. Els blindats no varen ser reparats fins que va passar un cert període, per la qual cosa les ofensives començades durant els mesos d'agost, varen notar carència de blindats. Només cal dir que el 5è Exèrcit de la Guàrdia de Tancs de Rótmistrov tenia cap al mes d'agost poc més de 100 blindats.
 
En el factor d'efectius humans passa una cosa similar: els alemanys, segons el seu diari d'operacions les baixes en tot el front de l'est durant el període de juliol a octubre són de 907.000  homes. Per a reemplaçar-les es varen enviar uns 519.000  homes, una xifra del tot insuficient tenint en compte que els soviètics no només les varen reemplaçar totes, si calia fins i tot augmentaven el nombre d'efectius, mentre que per als alemanys es va tancar el període amb nombres negatius, amb una diferència d'un quart de milió d'efectius menys, cosa que empitjoraria amb el temps perquè les unitats dels seus aliats tampoc serien molt nombroses, i, a més, estarien molt poc motivades pel combat. Aquesta falta de moral ja es feia patent no només en els alts comandaments alemanys, que des de feia uns mesos veien la situació molt negativament, sinó també la tropa, que veia desbordada derrota rere derrota com després de cada retirada en venia una altra. A poc a poc el nombre de soldats alemanys va anar reduint-se fins que durant la [[Batalla de Berlín|captura de Berlín]] només quedaven uns pocs fanàtics de les [[Schutzstaffel|SS]], vells i nens per defensar la capital. La resta d'homes en edat de combatre eren morts, ferits de manera irreparable o simplement en camps de presoners soviètics.
 
== Referències ==