Quarta Croada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Tipografia
Línia 29:
|cavaller1= [[Fitxer:Blason Nord-Pas-De-Calais.svg|15px|Nord-Pas-de-Calais]] [[Balduí IX de Flandes]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Duchy of Athens (de la Roche family).svg|15px|Ducat d'Atenes]] [[Odó I de la Roche]]<br />[[Fitxer:Armoiries Achaïe.svg|15px|Principat d'Acaia]] [[Godofreu I de Villehardouin]]<br />[[Fitxer:Blason région fr Champagne-Ardenne.svg|15px|Comtat de Xampanya]] [[Teobald III de Xampanya]]<br />[[Fitxer:Blason Blois Ancien.svg|15px|Comtat de Blois]] [[Louis I de Blois]]
''Infanteria''
* Croats: 10,000  homes{{sfn|Phillips|2004|p=269}}
* Venecians: 10,000  homes{{sfn|Phillips|2004|p=269}}
''Armada''
* Venecians: 200 naus{{sfn|Phillips|2004|p=106}}
''Infanteria''
* Bizantins: 30,000  homes{{sfn|Phillips|2004|p=157-159}}
''Armada''
* Bizantins: 20 naus{{sfn|Phillips|2004|p=157-159}}
Línia 61:
[[Fitxer:Gustave dore crusades dandolo preaching the crusade.jpg|miniatura|[[Enrico Dandolo]] proclamant la croada a la [[República de Venècia]].]] El [[24 de juny]] del [[1202]] la [[República de Venècia]] havia enllestit els preparatius de la croada que tenia per fi atacar directament el cor del món islàmic de l'època, la ciutat del [[El Caire|Caire]]. Aquest objectiu fou ratificat pel papa [[Innocenci III]], que afegí la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià.{{sfn|Falk|2010|p=158}}
 
Però els problemes s'originaren tot just al començament; en no ser obligatori l'embarcament a Venècia, molts dels croats optaren per no pagar a la [[República de Venècia]] i embarcar-se pel seu compte en altres ports que oferiren un preu més avantatjós, com ara Flandes, Marsella o Gènova. Per agreujar encara més la situació, tan sols s'havien reclutat 12.000  homes,{{sfn|Queller|Madden|1999|p=232}} en comptes dels 33.500  homes que s'havien pressupostat.
 
Així, la [[República de Venècia]] considerà com havia invertit tots els seus recursos humans i financers per construir una flota pel triple d'homes dels que finalment s'havien presentat. Davant d'aquesta situació, els venecians, comandants pel seu ''doge'' vell i cec, no donaren permís als croats per embarcar-se fins que no se satisfés la totalitat del pagament compromès, ço és 85.000 [[Marc (mesura)|marcs]] de plata. Els croats tan sols pogueren recaptar-ne 51.000. Això els deixà en un estat de summa pobresa, ja que havien empenyorat el pressupost que inicialment havia de cobrir la totalitat de la campanya militar en pagar-se tan sols el transport inicial.
Línia 80:
Mentre el gruix de l'expedició croada assetjava la ciutat de Zara, el cabdill de la croada, [[Bonifaci I de Montferrat]], l'abandonà i es reuní amb el seu cosí [[Felip de Suàbia]]. Les raons per a la visita són qüestió de debat: per una banda, podia haver abandonat l'expedició per no haver de participar en un atac a un territori catòlic, o es podia deure a la voluntat de reunir-se amb el príncep [[Aleix IV Àngel|Aleix Àngel]], fill del derrocat emperador romà d'Orient, [[Isaac II Àngel]], que havia estat destronat el [[1195]] pel seu propi germà [[Aleix III Àngel]]. El príncep Aleix Àngel era cunyat de [[Felip de Suàbia]], que era cosí de [[Bonifaci I de Montferrat]]; per tant, el cabdill de la croada era un parent polític del fill del derrocat [[Imperi Romà d'Orient|emperador romà d'Orient]].
 
Un cop reunits, Aleix Àngel exposà a [[Bonifaci I de Montferrat]] la seva intenció de recuperar el tron que el seu pare havia perdut; a tal fi, demanà l'ajuda dels croats i els oferí 200.000 marques d'argent, 10.000  homes, el manteniment de 500 cavallers, el servei de l'armada romana d'Orient per transportar l'Exèrcit Croat fins a Egipte un cop finalitzat el seu objectiu i el retorn a l'obediència de l'Església Ortodoxa Grega a l'Església Catòlica Romana. Tot això si els croats canviaven novament els seus plans i navegaven fins a Constantinoble per fer caure l'emperador romà d'Orient [[Aleix III Àngel]], retornar-li el tron que el seu pare havia perdut. Era una oferta molt interessant per una empresa que estava sense recursos.
 
=== Nou canvi de plans: Constantinoble ===
Línia 87:
Tanmateix, la proposta del príncep bizantí fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment, però, la flota croada, que es trobava a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] després de la fi del [[Conquesta de Zara|setge de Zara]], inicià el viatge cap a Constantinoble amb seixanta [[galera|galeres de guerra]], cent transports de cavalls, cinquanta transports grans i més de 300 màquines de setge. La flota arribà a Constantinoble a final de juny del [[1203]].
 
Quan els croats arribaren a Constantinoble, aquesta tenia una població de 150.000 persones, una guarnició de 30.000  homes (incloent-hi la prestigiosa [[guàrdia varega]] formada per uns 5.000  homes) i una flota de vint galeres. L'objectiu de la croada era ara el de restituir l'emperador [[Isaac II Àngel]] el tron bizantí per tal d'acabar amb el [[Gran Cisma d'Orient]].
 
=== Setge de Constantinoble de juliol del 1203 ===