Campanya de 1909: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 23:
El juliol de [[1909]] Espanya va iniciar la construcció d'un ferrocarril de 20 km des de [[Melilla]] a les mines de Desula, els drets de la qual havia comprat una companyia espanyola als Bu-Hamara però que en realitat corresponien als Beni Bu-Ifror que s'hi van oposar. Una caseta espanyola fou atacada pels cabilencs el [[9 de juliol]] de 1909 i el general [[José Marina Vega]], governador de la plaça, va enviar forces que van empaitar als atacants, refugiats a les estivacions de Sidi Muza i els barrancs propers. El general Marina va reunir més forces i va ocupar les posicions de Sidi Ahmed al-Hadj i Sidi Muza; el dia [[12 de juliol]] va ocupar la posició anomenada el Atayalón.
Espanya estava preparada des del maig quan s'havia reforçat la guarnició, i es va dissenyar una campanya en la qual [[Nador]] es va designar com a objectiu final. Es va establir una segona línia de defensa de les obres, que tenia com el límit el [[Gurugú]], una muntanya on els cabilencs tenien bones posicions i podien fustigar a les forces espanyoles; un atac el dia [[18 de juliol]] va posar en dificultats als soldats espanyols a Sidi Ahmed, on en la lluita cos a cos van morir els oficials artillers Royo i Gaioche, i el tinent coronel d'infanteria Ceballos. En dies següents els cabilencs van atacar per Sidi Muza i els espanyols van decidir establir una posició fortificada al Gurugú a Aït Aïsa on es va enviar al coronel Alvárez Cabrera amb 500
La columna Aizpurua fou enviada a reunir-se amb la de Cabrera. Va passar per Mezquita ocupada per nadius aliats, i va pujar els turons de Taquelmamin, per, des d'allí, dominar el barranc del Llop i altres contraforts del Gurugú i veure on estava la columna d'Álvarez Cabrera. Aizpurua va arribar al barranc de l'Infern on fou atacat per enemics, i a l'esgotar les municions es va retirar cap a la posició anomenada Hipódromo. Sis companyies van anar al seu rescat i els van poder treure del lloc. El general Marina va agafar el comandament però en les operacions prop del barranc del Llop el tinent coronel Ibáñez Martín, que manava l'ala esquerra, va ser mort per l'enemic.
Línia 31:
A la nit del 26 al [[27 de juliol]] els cabilencs van avançar posicions cap a les línies espanyoles, a Aït Aïsa, al puig del Gorro Frigio i a les estivacions inferiors del Gurugú. El 27 la brigada Pintos es va concentrar entre Hipódromo i Lavaderos, per a protegir els treballadors que havien de reparar la via fèrria. Mitja brigada va pujar cap a los Farallones sense trobar resistència però l'altra mitja, quan va anar cap al Barranc de l'Infern, fou atacada; el general Guillermo Pintos va morir a la lluita. Aquesta mitja brigada es va retirar cap al Barranc del Llop on fou aniquilada per l'enemic (uns 1.500 soldats, 700 segons xifres oficials). El mateix dia (abans de saber-se el [[desastre del barranc del Llop]], el general Marina fou nomenat comandant en cap de les operacions i forces expedicionàries.
Es van esperar reforços i així va passar l'agost i la meitat de setembre quan s'havien reunit ja 40.000
El dia [[22 de setembre]] la divisió Sotomayor ocupava Al-Had dels Beni Xicar. El 26 la divisió Orozco va sortir dels pous d'Aogras cap a Zeluán, defensada per diverses harques; Orozco va ocupar el turo de Tauima, que dominava la vall i llavors es va dirigir a [[Nador]] que va ocupar després de derrotar els defensors. El 27 Orozco i Tovar ocuparen [[Zeluán]] amb molt poques baixes. Va quedar dominada així la zona entre el territori dels Beni Xicar i Zeluán, incloent Sidi Muza, Sidi Ahmed al-Hadj, Tauima i Nador, el que deixava als cabilencs del Gurugú en situació difícil.
|