Alamut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Complement directe |
||
Línia 18:
El sultà [[Muhammad ibn Malik Shah]] Tapar va estar a punt de posar fi a la revolta; va conquerir Shahdiz el [[1107]] i va assetjar Alamut durant set anys, però el sultà va morir el [[1118]], i els ismaïlites van tenir una treva. En aquest temps la direcció del moviment estava ja totalment en mans d'Al-Hasan al-Sabbah. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de [[Rudbar]] a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de [[Girkudh]] (prop de [[Damghan]]) a la regió de [[Kumis]], i nombroses viles i fortins al [[Kohistan]] o Kuhistan (al sud del [[Gran Khorasan]]). Tots els ismaïlites l'obeïen incloent els [[nizarites]] d'Egipte. De fet l'estat mai es va expandir i es va conservar de manera similar fins a la seva extinció.
La política ismaïlita consistia en l'assassinat de tots els que s'oposaven a la doctrina i dels poblacions sunnites (o fins i tot xiïtes) hostils. La reacció de l'altra bàndol era similar. L'ús de l'assassinat com a medi d'acció política va crear un terror particular. Els ismaïlites vivien dispersos entre població sunnita o xiïta on les doctrines ismaïlites eren impopulars, i per tant havien d'actuar en la clandestinitat. Els pobles sunnites consideraven un acte pietós atacar un poblat ismaïlita i matar
Quan un ismaïlita rebia l'encàrrec d'assassinat a un cap enemic, el seguia i finalment el matava de manera espectacular; això creava un estat de por, però al mateix facilitava que qualsevol mort pública fos atribuïda als ismaïlites. Se'ls donava el nom d'al-[[Hashishiyya]] perquè prenien la droga anomenada hashish (encara que això no sembla relacionat amb els assassinats sinó més aviat en la visió d'un suposat paradís que els feia desitjar la mort). El nom es va traduir a Europa com "[[Assassins]]". Fins i tot el servei d'assassins ismaïlites fou contractat per sobirans per desfer-se d'enemics.
| |||