Narbona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 16:
== Història ==
La vila va sorgir al turó de [[Montlaurès]], al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels [[elísics]].
El primer establiment urbà és del {{segle|VI|-|s}} i va aprofitar la seva bona posició en la cruïlla dels camins que segueixen la costa (la futura [[via Domícia]]) i la ruta cap a l'Atlàntic, per prosperar als segles III i II aC amb el comerç de l'estany procedent de les Illes Britàniques.<ref name="ciutats">{{ref-llibre|cognom=Gros|nom= P.|capítol=Narbona|títol=Ciutats antigues de la Mediterrània|lloc=Barcelona|any= 1997|editorial= Lunwerg / Diputació de Barcelona| isbn= 84-7782-458-4}}</ref>
En el mateix lloc, els [[Imperi Romà|romans]] hi van fundar el [[118 aC]]<ref name="ciutats" /> la seva primera colònia fora d'[[Itàlia]], i li van donar el nom de ''[[Narbo Martius]]'', que després va esdevenir capital de la província [[Gàl·lia Narbonesa]] (''Gallia Narbonensis''). El [[45 aC]], [[Juli Cèsar]] hi va instal·lar els veterans de la legió X. Al {{segle|I|s}}, la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a l'activitat portuària, a la seva condició de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, si fa o no fa per l'actual canal de la Robina); controlava els ancoratges a la llacuna propera, des de la qual s'exportava sobretot ceràmica procedent de [[la Graufesenque]] (prop de [[Millau]]).<ref name="ciutats" /> Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145, que anà declinant des de la fi del segle<ref name="ciutats" /> fins al {{segle|IV}}.
De l'època romana, en queden poques restes: principalment un fragment de la [[via Domícia]] descobert recentment a la plaça de Casa de la Vila, i l<nowiki>'</nowiki>''horreum'', una mena de cava que havia servit de graner o magatzem.<ref name="bleu">{{ref-llibre|títol=Languedoc Roussillon|col·lecció=Guides Bleus|lloc=París|any=2005|editorial=Hachette| isbn= 2-01-240250-X|llengua=francès}}</ref> També s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre.<ref name="ciutats" /> La manca d'espectacularitat d'aquestes restes és compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles en l'antiguitat tardana, enderrocades el [[1869]].<ref name="ciutats" />
El [[462]] hi van entrar els [[visigot]]s, amb els quals fou capital de la província de [[Septimània]] fins a l'arribada dels [[àrabs]], que la van ocupar per primer cop el [[715]], però fou perduda o abandonada fins que fou [[Setge d'Arbuna (719)|recuperada el 719]] per [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]]; sota els àrabs es va dir '''''[[Llista de valís d'Arbuna|Arbuna]]'''''. El [[734]], un duc de [[Provença]] de nom [[Mauront]] (''Maurontus'') va signar un acord amb el governador [[Llista de valís d'Arbuna|valí]] [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman]], que li permetia ocupar algunes places de la vall del [[Roine]], per protegir la Provença contra atacs de [[Carles Martell]] i com a nova via d'invasió cap al nord. Carles Martell va respondre el [[737]] ocupant [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i [[Setge d'Arbuna (737)|atacant Arbuna]], però el seu atac fou rebutjat, tot i la victòria en la [[Batalla de la Berre]].
El 752, fou assetjada per Pipí el Breu, però tampoc la va poder conquerir i va haver d'aixecar el setge deixant un contingent per mantenir el blocatge, que no fou gaire efectiu. El comte de Nimes Ansemond va morir en les operacions de blocatge (754). El 756, el setge es creu que es va reprendre, però l'eficàcia en fou molt limitada. Entre 756 i 759, els francs van negociar amb els gots de la ciutat, que eren els qui defensaven la ciutat amb plena cooperació amb els musulmans. El rei els va prometre de mantenir la comunitat goda en l'ús de les seves lleis i costums si lliuraven la ciutat, la qual cosa finalment van fer el [[759]], després del darrer [[Setge d'Arbuna (759)|llarg setge de tres anys]] (tercer setge d'Arbuna). Els gots s'apoderaren de l'interior de la ciutat, van matar la minsa guarnició sarraïna, i van obrir les portes als francs. Seguidament, altres ciutats es van sotmetre als francs si no s'havien sotmès abans (es pensa que [[Carcassona]], [[Lodeva]] i [[Elna]] principalment, però les dues primeres podrien haver estat en mans de [[Waifré d'Aquitània]]). Elna, amb tot el [[Rosselló]] i el [[Conflent]], es va lliurar a les forces de Pipí poc després de Narbona. El rei va cedir a l'església de Narbona la meitat de la població i de les seves dependències dins i fora dels murs, i la meitat dels drets ''domanials'' que el comte de la ciutat podia recaptar pel rei en tota la diòcesi; el terç de drets similars foren donats a altres esglésies de Septimània.<ref> aquest terç apareix sovint després sota el nom de teloneu (''teloneum'') o imposició domanial i el terç de les pastures sobre cada diòcesi o comtat</ref> Es van establir comtes a Narbona i en diverses poblacions de Septimània, que en general van ser el mateixos comtes gots que ja exercien el càrrec fins aleshores sota autoritat del valí musulmà.
Línia 48:
== Llocs d'interès ==
=== ''Horreum'' ===
[[Fitxer:Narbonne 082.jpg|miniatura|''Horreum'' romà]]
Linha 67 ⟶ 66:
=== Polvorí ===
[[Fitxer:Polvorí Narbona.jpg|miniatura|esquerra|Polvorí de Narbona]]
És del s. XVII,<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Polvorin-pl_Salengro |títol=Polvorín |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> on hi havia un antic magatzem i constitueix l'únic monument que fa referència a l'arquitectura militar a Narbona.
Després de la seva adquisició per la ciutat i la seva rehabilitació, l'antic polvorí es va convertir en una sala d'exposicions temporals.<ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/es/fr_ancienne-poudriere |títol=Ancienne poudrière |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=espanyol}}</ref>
=== Palau dels Arquebisbes de Narbona ===
[[Fitxer:Palais des archevêques de Narbonne002.JPG|miniatura|Palau dels Arquebisbes de Narbona. A l'esquerra, la torrassa de Filles-Aycelin, seguida pel palau nou, el passatge de l'Àncora i el palau Vell]]
El palau dels Arquebisbes de Narbona va ser al seus orígens una modesta residència eclesiàstica,<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Palacio_de_los_Arzobispos |títol=Palacio de los Arzobispos |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> i es convertí posteriorment en el segon conjunt arquebisbal després del palau dels papes d'Avinyó. Està format pels palaus antics, d'origen [[art romànic|romànic]], i el nou, d'origen [[art gòtic|gòtic]], units pel passatge de l'Àncora. La seva façana té tres torres quadrades que daten dels segles XIII i XIV: la Madelein, la més antiga, la torre de Sant Marcial, i la torrassa de Gilles-Aycelin. La part central de la façana va ser restaurada per Viollet-le-Duc. Alberga des del {{segle|XIX}} l'ajuntament de Narbona, el museu d'art i d'història i el museu arqueològic.
Linha 114 ⟶ 113:
=== Basílica de Sant Pau ===
{{Article principal|Monestir de Sant Pau de Narbona}}
Linha 120 ⟶ 118:
=== Catedral de Sant Just i Sant Pastor ===
{{Article principal|Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)}}
Linha 126 ⟶ 123:
=== Museu d'Art i d'Història ===
{{Article principal|Museu d'Art i Història de Narbona}}
Linha 140 ⟶ 136:
* [[Narbonense]] (província romana).
* [[Narbonès]] (regió).
* [[Districte de Narbona]].
* [[Narbona Oest|Narbona oest]] (cantó).
* [[Narbona Est|Narbona est]] (cantó).
| |||