Negoci: diferència entre les revisions

* '''Societats''': Una [[societat mercantil]] és un tipus de negoci amb ànim de lucre que té dues o més persones com a propietàries. En la majoria de socitats cada soci té part de la responsabilitat civil pels deutes que el negoci pugui generar. Les tres classificacions més habituals de les socitats són [[societat col·lectiva]], [[societat comanditària]] i [[societat comanditària per accions]].

* '''Corporacions''': Una [[corporació]] és un negoci de responabilitat civil limitada que té una [[persona jurídica|personalitat]] separada a la dels seus membres. Les corporacions poden ser a mans privades o de l'[[empresa pública|estat]]. Les corporacions privades poden ser amb ànim de lucre o [[empresa sense ànim de lucre|sense]]. Una corporació privada amb ànim de lucre també pot ser una [[empresa privada]] o bé una [[empresa pública]]. Els [[accionista|accionistes]] de les corporacions amb ànim de lucre n'escullen un [[consell d'administració]] per tal que la condueixi.

* Negocis [[mineria|miners]] o [[Agricultura|agrícoles]], que s'encarreguen de la producció de primera matèria com ara plantes o minerals.

* Negocis [[Manufactura|manufacturers]] que produeixen [[Producte (màrqueting)|productes]], ja sigui a partir de [[primeres matèries]] o components, i que després venen a canvi de beneficis. Les empreses que generen [[bé (economia|béns]] físics, com ara [[cotxe]]s o canonades, són considerades com a manufactures.

* Negocis [[minorista|minoristes]] i de [[Canal de distribució |distribució]], que actuen com a intermediaris entre els fabricants i els consumidors i que generen beneficis com a resultat de l'oferta dels seus serveis de distribució. Moltes tendes especialitzades o per catàleg són distribuïdores o minoristes. {{VT|Contracte de franquícia}}

* [[obra pública|Obres públiques]] produeixen serveis públics, com ara calefacció, electricitat i manteniment del clavegueram. Solen ser controlats pel govern.

La gestió eficient d'un negoci, i l'estudi d'aquest tema, s'anomena [[gestió]]. Les branques principals de la gestió són la [[finances|gestió financera]], el [[màrqueting]], la [[estudis organitzacionals|gestió de recursos humans]], l'[[gestió estratègica|estratègia]], la [[manufactura|gestió de producció]], la [[gestió d'operacions]], la gestió de serveis i la [[gestió de tecnologies de la informació]].

* '''La grandària i l'abast del negoci''' i la seva estructura, gestió i propietat, analitzades per la [[teoria de l'empresa]]. Normalment, un negoci petit és més flexible i els grans negocis, o bé les de propietat més àmplia o d'estructura més formal, tenen tendència a organitzar-se com a corporacions o (tot i que amb menys freqüència) societats. A més a més, el negoci que busqui finançar-se pel [[mercat de valors]] o bé ésser propietat d'un gran nombre de gent haurà d'adoptar la forma legal per a poder-ho fer.

* '''El sector i el país.''' Els negocis privats amb ànim de lucre són diferents dels estatals. En alguns països, uns tipus concrets de negocis estan obligats, per llei, a organitzar-se d'una manera concreta.

* '''[[Responsabilitat limitada]].''' Les [[corporació|corporacions]], les [[societat comanditària per accions|societats comanditàries per accions]] i altres tipus d'organització d'un negoci protegeixen els seus propietaris o accionistes d'una fallida fent que el negoci sigui una entitat legal diferenciada amb unes certes proteccions legals. Per contra, els negocis que no s'ha constituït en societat o bé els autònoms no gaudeixen d'aquesta protecció.

* '''[[Avantatge fiscal|Avantatges fiscals]].''' El [[dret tributari]] tracta de forma diferent les diverses estructures que un negoci pot tenir i per aquesta mateixa raó algunes poden gaudir d'avantatges.

Molts negocis són ens diferenciats com ara les corporacions o les societats (sigui amb responsabilitat limitada o sense). La majoria de jurisdiccions permeten organitzar aquests ens tot emplenant uns documents de la secretaria d'estat o els seus equivalents i complint amb uns requisits. Les relacions i drets dels [[accionista|accionistes]], socis comanditaris o membres d'una societat es regeixen per aquests documents i, en part, per la llei de la jurisdicció on s'organitza l'ens. Generalment, els accionistes d'una corporació, els socis comanditaris d'una societat comanditària o els membres d'una societat comenditària per accions estan protegits dels deutes i obligacions d'aquest ens, que legalment es tracta com a una persona diferenciada. Això vol dir que, tret del cas de dlicte, les possessions del propietari estan legalment protegides si el negoci no té èxit.

# Generalment, les corporacions estan obligades a pagar impostos com les persones físiques. En alguns sistemes, això pot provocar una [[doble imposició]] perquè la corporació primer tributa pels beneficis, i quan distribueix els beneficis entre els seus propietaris, aquests han d'incloure els dividends a la seva declaració, moment en el qual s'imposa en l'impost sobre la renda.

# [[Oferta pública inicial|IPO]], és a dir, permetre que part de l'empresa sigui propietat de molts inversors o el públic en general (cal ésser reconegut com a ens diferenciat per tal de complir amb unes lleis i procediments més estrictes). Molts ens públics han venut accions i cada vegada més en compren i també hi ha altres ens (com ara els [[Real Estate Investment Trust|REITs]] als Estats Units o els [[Unit Trust]]s al Regne Unit). Val a dir, emperò, que les societats generals no ho poden fer.

Quan a les altres que regulen o afecten als negocis, en molts països és impossible establir-ne una única referència. Hi ha lleis que regulen el tractament dels treballadors i les relacions amb els empleats, la seguretat, en contra de la discriminació (per edat, sexe, incapacitat, raça i, en algunes jurisdiccions, orientació sexual), de sou mínim, [[sindicat|sindicals]], de compensacions als treballadors, de vacances anuals i límits horaris.

En alguns negocis especialitzats, també se'n poden exigir llicències ja sigui a causa d'una legislació especial que el govern aplica a algunes professions i que poden exigir una educació especialitzada. Les professions que exigeixen una llicència especial van des de l'advocacia, la medicina, el pilotatge d'avions, la venda de licor o les emissions radiofòniques fins a la venda de segona mà de cotxes. Algunes jurisdiccions locals també poden exigir llicències i el pagament d'impostos especials a certs negocis sense tenir en compte els tipus de negoci.

Alguns negocis tenen una regulació especial. Aquestes indústres poden ser, per exemple, les obres públiques, valors d'inversió, els bancs, les asseguradores, la [[radiodifusió]], l'[[aviació]] i els serveis sanitaris. Les regulacions medioambientals també són molt complexes i poden tenir afecte en molts negocis.

Quan els negocis necessiten obtenir diners (és a dir, [[capital (economia)|capital]]) hi intervenen més lleis. Una sèrie complexa de lleis i reglamentacions regeixen l'oferta i la venda de [[valor (finances)|valors]] a la majoria de països occidentals. Aquestes reglamentacions poden exigir que es publiqui informació específicament financera o bé altra informació del negoci i donar reparacions als inversors. Ja que el terme "valor" és un terme molt vast, la majoria de transaccions seran subjectes a aquestes lleis excepte si una exempció especial és aplicable.

Els negocis que es financen pel mercat de valors són objecte de regulacions molt detallades i complexes sobre la seva direcció (com ara com es determina les compensacions dels seus directors) i quan i com es fa pública la informació tant al públic en general com als seus accionistes. Als Estats Units, la Comissió de Valors dels Estats Units ([[United States Securities and Exchange Commission|SEC]] en les seves sigles en anglès) implementa aquestes regulacions. Altres països occidentals tenen organismes reguladors similars, com ara la [[Comissió Nacional del Mercat de Valors]] a Espanya. A la Xina són implementades per la [[Comissió Reguladora de Valors de la Xina]]. A Singapur, l'autoritat reguladora és l'[[Autoritat Monetària de Singapur]] i a Hong Kong, la [[Securities and Futures Commission|SFC]].

Com ja s'ha dit, és impossible enumerar tots els tipus de lleis i regulacions que afecten els negocis d'avui. De fet, aquestes lleis han esdevingut tantes i tan complexes que cap advocat les pot aprendre totes, la qual cosa força l'especialització entre els advocats de les empreses. No és pas estrany que hi hagi equips de 5 o 10 advocats per dur a terme certs tipus de transaccions a causa de l'extensa legislació. El dret mercantil abasta la legislació general de corporacions, la laboral, la sanitària, la de valors, la de fusions i adquisicions, la d'impostos, regulacions de menjar, de [[propietat intel·lectual]] (amb especialitats en patents, marques, copyright, etc.), telecommunicacions i moltes més.

Per exemple, a Tailàndia cal ''registrar'' un nombre de capital per empleat i pagar honoraris al govern per la quantitat de capital registrada. No hi ha cap requeriment per demostrar que aquest capital realment existeix, només el requeriment de pagar els honoraris. En general, aquests processos són fonamentals per determinar el [[Producte interior brut|PIB]] d'un país, tot i que sovint existeixen en països en vies de desenvolupament relativament "feudals".

Sovint, els negocis posseeixen [[propietat intel·lectual]] important que necessita ser protegida de la competència per tal que resulti beneficiosa. Això pot requerir patents, copyright o la preservació de secrets industrials. La majoria de negocis tenen noms, logotips i altres tipus de marques que es poden beneficiar d'aquesta protecció. Les patents i el copyright es regeix, als Estats Units, per la llei federal, mentre que els secrets i les marques solen ésser competència dels estats federals. A causa de la naturalesa de la propietat intel·lectual, els negocis necessiten protecció a cada jurisdicció on puguin ésser afectats per la competència. Molts països han signat [[tractat internacional|tractats internacionals]] sobre la propietat intel·lectual i els negocis registrats a aquests països tenen l'obligació de complir les lleis nacionals que se'n deriven d'aquests tractats.