Història del papat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Corregit: instal•lació |
||
Línia 593:
La influència dels cardenals francesos al Sacre Col·legi significava que alguns cardenals eren de fet membres d'un ''lobby'' que pressionava en nom dels seus monarques. La conseqüent polarització política del col·legi en diverses faccions conduí a llargs conclaves i poc decisius, així com a llargs períodes de [[sede vacante|seu vacant]] entre els pontificats.{{sfn|Duffy|1998|p=118}}
El [[1294]], després de dos anys de ''sede vacante'', els cardenals escolliren l'ermità Pietro del Morrone, que regnà durant només sis mesos sota el nom de [[papa Celestí V|Celestí V]], abdicant del seu càrrec i retornant a la vida eremítica.{{efn|Celestí era fundador d'una comunitat d'eremites que mantenien estretes relacions amb els radicals franciscans. El successor de Celestí, [[Bonifaci VIII]], tot i que havia redactat els documents de dimissió de Celestí, davant la possibilitat que l'element "espiritual" de l'Església se sentís ultratjat, perseguí el vell ermità i el retingué presoner en condicions molt dures fins a la seva mort el 1296 {{sfn|Duffy|1998|p=119}}}}
El seu successor, [[Bonifaci VIII]] (1294-1303), realitzà una gran tasca en la línia reformista dels seus predecessors: fundà una [[Universitat de Roma La Sapienza|universitat a Roma]], codificà el [[dret canònic]] i restablí l'[[Arxiu Vaticà|Arxiu]] i la [[Biblioteca Vaticana|Biblioteca]] vaticanes, fou qui declarà el primer [[Jubileu]] l'any [[1300]], provocant que anessin a Roma milers de pelegrins (tot i que cap testa coronada), la qual cosa augmentà enormement el prestigi del papat i el caràcter espiritual central de Roma;{{sfn|Duffy|1998|p=119}} tot i que mostrà el pitjor del [[nepotisme]] eclesiàstic, enriquint diversos parents a costa de l'Església i lliurant una guerra contra els rivals tradicionals de la seva família, els [[Família Colonna|Colonna]] .{{sfn|Duffy|1998|p=120}} El 1302 promulgà la butlla ''Unam Sanctam'' davant la seva confrontació amb el [[Felip IV de França|rei francès]], on afirmava que "per a la salvació de qualsevol criatura humana és absolutament necessari ser súbdit del romà pontífex"; però encara serví per crear més dubtes sobre les pròpies reivindicacions del papat.{{sfn|Duffy|1998|p=120}}
<center>
Línia 703:
El [[1409]] es celebrà un [[concili de Pisa|concili a Pisa]] per tal de resoldre la situació. El concili declarà ambdós papes com a cismàtics ([[Gregori XII]] a Roma i [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] per Avinyó) i en nomenà un de nou, [[Alexandre V]]. Però cap dels papes ja existents estava disposat a dimitir, de manera que l'Església arribà a tenir tres papes.{{sfn|Duffy|1998|p=129}}
[[Fitxer:206-Martin V.jpg|miniatura|El papa [[Martí V]]]]
El [[1414]] es celebrà un nou concili, aquest cop a [[Concili de Constança|Constança]]. Al març de 1415, el papa pisà, [[Joan XXIII de Pisa|Joan XXIII]] abandonà Constança disfressat, però fou fet presoner i deposat al maig. El papa romà, Gregori XII, dimití voluntàriament el juliol.{{sfn|Duffy|1998|p=129}} El papa d'Avinyó, Benet XIII, es negà a viatjar a Constança. De resultes d'una visita personal de l'[[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Segimon I]], no consideraria la dimissió. El concili de Constança finalment el deposà el juliol de [[1417]]. Denegant el seu dret a fer-ho, es refugià al [[castell de Peníscola]], on continuà actuant com a papa, creant nous cardenals i publicant decrets, fins a la seva mort el [[1423]], però cada cop més es veié mancat de suport.
El concili de Constança, havent netejat finalment el camp de papes i [[antipapa|antipapes]], elegí Oddone Colonna com papa [[Martí V]] el novembre.{{sfn|Duffy|1998|p=129}}
| |||