Nizarisme: diferència entre les revisions

Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) als darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]] (1073-1092), [[sultà]] [[seljúcida]] [[sunnita]]. A la mort de l'imam o califa fatimita [[Al-Mustànsir (fatimita)|al-Mustànsir]] (1035–1094), els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[Al-Mustalí (fatimita)|al-Mustalí]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per la qual cosa es van dir ismaïlites nizarites. Cap al 1100 la direcció del moviment estava totalment en mans d'[[Hasan-i Sabbah]]. A la mort de Sabbah el [[1124]] el va succeir el seu general [[Buzurg-Ummid]]. A aquest el va succeir el seu fill Muhàmmad el [[1138]].<ref name="Nowell 1947">{{ref-publicació|nom=Charles E. |cognom= Nowell |títol= The Old Man of the Mountain |publicació=Speculum |volum=22 |exemplar=4 |any=1947}}</ref>

A Muhammad el va succeir el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de ''dai'' i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat). Va abolir la [[xara (llei islàmica)|xara]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat en el seu regnat.