Epícides de Siracusa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 12:
Les crueltats dels romans van encoratjar als siracusans i als mercenaris estrangers al servei de Siracusa, i Hipòcrates i Epícides, que havien fugit a [[Erbessos]], es van aprofitar de la situació i quan els mercenaris foren enviats a buscar-los, els van convèncer i es van amotinar i passar al seu costat, i van retornar a Siracusa com els seus caps, apoderant-se de la ciutat sense gaire {{nowrap|resistència ({{aC|213}})}} i foren nomenats generals. Andranòdors no va tardar a ser assassinat.
 
Marcel va anar a assetjar Siracusa que els dos germans van defensar amb energia, i van obligar els romans a retirar-se. Epícides va quedar com a cap de Siracusa i Hipòcrates va passar a combatre a altres llocs de Sicília. Els romans però van sorprendre ''[[Epipolae]]'', la clau de Siracusa, de la que es van apoderar; va seguir resistint intentant coordinar-se amb el seu germà i amb les forces del general [[Himilcó (214  aC)|Himilcó]].
 
Derrotat Hipòcrates va anar a trobar al general [[Bomilcar (general)|Bomilcar]] que avançava amb la flota en ajut de Siracusa, però quan Bomilcar es va haver de retirar, va abandonar {{nowrap|Siracusa ({{aC|212}})}} i es va dirigir cap a [[Agrigent]] on va cooperar amb els amotinats númides fins que la ciutat va caure en mans dels {{nowrap|romans ({{aC|210}})}} fugint llavors a Cartago amb el general [[Hannó (210  aC)|Hannó]]. La seva sort final es desconeix.
 
<!--Categories-->