Hermòcrates de Siracusa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 2:
'''Hermòcrates de Siracusa''' (''Hermocrates'', {{polytonic|Ἑρμοκράτης}}) fou un home d'estat siracusà fill d'Hermó, dirigent de la ciutat de Siracusa al temps de la invasió atenenca. De família notable que segons [[Timeu de Tauromenium|Timeu]] deia ser descendent del deu [[Hermes]].
 
Ja era un personatge destacat el [[424  aC]] quan fou delegat del senat al congrés general de ciutats gregues de [[Sicília]] que es va fer a [[Gela]] l'estiu d'aquell any, en el que segons [[Tucídides]] fou impulsor de la pau general.
 
El [[415  aC]] es va posar al capdavant de la defensa de la ciutat però sense ostentar cap comandament però després de la derrota a l'hivern, va exposar que la dispersió del comandament entre diversos generals debilitava Siracusa i fou nomenat ell mateix, junt amb [[Heràclides de Siracusa]] i [[Sicà]], com a general en cap amb plens poders.
 
Fou enviat llavors a [[Camarina]] per contrapesar la influència atenenca i va aconseguir la neutralitat de la ciutat. Quan els atenenc van ocupar [[Epipoles]] (''Epipolae''), va recomanar la construcció d'una muralla per tallar les línies atenenques, però el projecte fou refusat, i els atacs siracusans foren rebutjats. Hermòcrates va acusar als seus generals del desastre i els va destituir i en va nominar uns altres, fins que a l'arribada de [[Gilip]] aquest va agafar el comandament i va capgirar la situació militar.
Línia 10:
Va lluitar a Epipolae a l'arribada de [[Demòstenes]] i va donar suport a Gilip en la necessitat de fer també la guerra a la mar. Quan finalment els atenenc foren derrotats i es van retirar per terra, Hermòcrates es va anticipar i va poder retardar la retirada dos dies que van ser fatals pels atenencs. Fou ell qui va salvar les vides de [[Nícies]] i [[Demòstenes]].
 
Després va exercir influència per donar suport als espartans en la guerra a Grècia ([[guerra del Peloponès]]) però només va aconseguir l'enviament d'un esquadró de 20 trirrems (i dos mes de [[Selinunt]]) dels que va agafar el comandament i es va unir a la flota espartana d'[[Astíoc]] ([[412  aC]]) i va participar en la batalla de [[Cinossema]] manant l'ala dreta, i encara que no va poder impedir la derrota, va salvar la seva part de flota amb només la pèrdua d'un vaixell. No va estar també a la batalla d'[[Egospòtams]] (tot i que [[Polibi]] diu que si que hi era).
 
Després dels canvis de comandament a Siracusa el [[409  aC]], les seves tropes li van demanar de restar al front de la flota fins a l'arribada d'un nou almirall; fins i tot se li va proposar assolir el poder a Siracusa però Hermòcrates va aconsellar obeir i poc després va entregar el comandament al nou almirall.
 
Va anar a la cort de [[Farnabazos II]] que li va donar diners i naus per tornar a Siracusa i amb 5 trirrems i 1000 soldats va desembarcar a [[Messina|Messana]] i aliat als exiliats d'[[Himera]] i als seus partidaris a Siracusa, va intentar una revolució. Va fracassar i se'n va anar a Selinunt que estava en ruïnes (havia estat destruïda pels cartaginesos), la va restaurar i va acollir refugiats d'arreu de l'illa de Sicília. Aixa va crear una base des de la que va atacar als cartaginesos de [[Mòtia]] i [[Panormos]] als que va derrotar ([[408  aC]]).
 
El [[407  aC]] va tornar a Himera i va enterrar els ossos dels grecs morts en batalla contra els cartaginesos uns dos anys abans i els va retre honors. Aquest fet li va donar molta popularitat i va suposar l'enderrocament de [[Diocles de Siracusa]], però la sentència de desterrament contra Hermòcrates va romandre vigent.
 
Una mica després es va acostar a la ciutat amb una força considerable i hi fou admès com amic, entrant amb algun soldats; quan els siracusans es va adonar que els seus soldats eren pocs, els van atacar i els van matar a tots incloent Hermòcrates, abans que la resta del seu exèrcit podes entrar a la ciutat en el seu ajut.