Claude Garamond: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla:
Línia 20:
Després de la seva mort, el 1561, els seus béns se subhasten, i part d'aquests foren comprats per [[Christophe Plantin]], André Wechel que fou qui executà el testament, Conrad Berner de la foneria Egenolff de Frankfurt i Guillaume Le Bé un tipògraf i impressor de París. El 1592 Berner publica un catàleg que és la impressió més fiable dels dissenys originals de Garamond, convertint-los en la principal referència per a molts dissenyadors fins a quatre segles més tard. A principis del segle XX la recerca de nous tipus per part de les diferents [[Foneria tipogràfica|foneries]] porta a un “revival” dels tipus de Garamond que fa que es posin en circulació fonts basades en aquests tipus, tot i que algunes amb més fortuna que d’altres. Considerant l’exactitud històrica de la font, el clar guanyador és la creada per la foneria Stempel el 1924 amb les seves romanes i cursives basades en els dibuixos originals de Garamond. En el cas d'Adobe Garamond, dissenyada per Robert Slimbach, les romanes estan basades en els punxons de Garamond del Museu Plantin-Moretus, mentre que les cursives deriven dels tipus de Robert Granjon que era un jove gravador contemporani de Garamond. Altres fonts que també s’anomenen Garamond estan basades en els tipus dissenyats per un altre tipògraf francès anomenat Jean Jannon que va néixer 19 anys més tard de la mort de Garamond.
 
Els tipus dissenyats durant el segle XV fins a l'última dècada del {{segle |XVII}} se'ls anomena Garaldes (derivat de Garamond i Aldus)segons la classificació tipogràfica realitzada per Maximilien Vox l'any 1954, que va fer servir un sistema de classificació biològic, el qual busca les semblances entre fonts i les agrupa segons la similitud. La tipografia Garamond es troba dins el grup de "Clàssiques o històriques" juntament amb les humanes.
 
== Tipografia Garamond ==