Mirall: diferència entre les revisions

Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i [[romana]]. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment [[coure]], [[Argent (element)|argent]] o [[bronze]], a aquest procés se'l coneix pel nom d'[[argentament]]. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics. Durant l'alta [[edat mitjana]] l'ús del mirall era estrany, fins que en el segle XIII s'inventà la fabricació dels de [[vidre]] i de [[quars|cristall de roca]] sobre làmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins al segle XVIII. El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el segle XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte movible i de dimensions reduïdes. Cap al {{segle |XVII}} les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupen un lloc destacat. Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa d'argent o alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durador. Els miralls dels instruments òptics estan aluminitzats per la part exterior. L'única protecció és la capa d'òxid d'alumini del mateix aluminitzat.